23 de abril de 2020
23.04.2020
Diari de Girona

La quarantena dels drets

23.04.2020 | 06:00
La quarantena dels drets

El confinament generalitzat decretat pel Govern davant l'evolució de la pandèmia dela COVID-19 ha obert un debat al voltant dels seus efectes sobre els drets fonamentals. Un debat acadèmic, no exempt en alguns casos de crítica política al Govern per sembrar zitzània sobre la seva actuació.
La qüestió se centra en si no s'havia d'haver declarat l'estat d'excepció en lloc de l'estat d'alarma. S'argumenta que, a la pràctica, les greus restriccions de moviment acordades equivalen a una suspensió de determinats drets fonamentals, singularment el de llibertat i el de circulació, i, segons la Constitució, la suspensió d'aquests drets només es pot adoptar declarant els estats d'excepció o de setge.
Al meu parer l'estat d'alarma és la mesura adequada. La Llei que regula els estats de crisi expressament estableix el d'alarma per a un supòsit com l'actual, de crisi sanitària per epidèmia. L'estat d'excepció el preveu per a supòsits molt diferents, com greus conflictes de naturalesa social o política que posin en risc extraordinari el normal funcionament dels serveis públics o les institucions democràtiques; no per a situacions de catàstrofes naturals. Però, a més, i aquest és l'assumpte més rellevant, resulta que el Govern no ha suspès drets fonamentals.
Estem en una situació inèdita, mai en democràcia hem tingut un confinament general, però no és inèdita la diferenciació jurídica entre suspensió de drets i la seva limitació. Pot ser que a primera vista no es percebi la diferència entre la suspensió de la llibertat de circulació i una generalitzada limitació de la mateixa que porta a la reclusió a casa. Però un jurista hauria de conèixer-la. Suspendre un dret fonamental és excloure'l temporalment del catàleg de drets de la Constitució i des d'aquest moment només existirà en els termes i garanties que assenyali el decret que el suspèn. Dit en altres paraules, amb la suspensió el dret fonamental desapareix i, si torna a néixer, és com un dret no fonamental, delimitat en els termes i amb l'abast disposats en el decret declaratiu de l'estat d'excepció (o de setge). Per contra, la limitació del dret fonamental, per molt intensa que sigui, no despulla el dret del seu caràcter fonamental, és a dir, del seu rang constitucional, i segueix dotat de les garanties que li dona la Constitució. Un pres té extremadament limitats els seus drets fonamentals de llibertat i de circulació, però no els té suspesos. El reclús, segons l'art. 25.2 CE segueix gaudint dels drets fonamentals, «a excepció dels que es trobin limitats expressament pel contingut de la sentència condemnatòria, el sentit de la pena i la llei penitenciària». Si la limitació és inconstitucional podrà recórrer en empara davant del TC.
L'estat d'alarma impedeix la suspensió de drets, però no la seva limitació. En concret, permet «limitar la circulació o permanència de persones o vehicles en hores i llocs determinats, o condicionar-les a l'acompliment de certs requisits». El grau de limitació ha d'estar justificat pels béns constitucionals que es tracta de preservar (la salut, la integritat física i la vida de les persones) i ser necessari i proporcionat amb el sacrifici que s'imposa. Donada l'evolució de la pandèmia a Espanya, pocs dubtes hi ha sobre el compliment d'aquests requisits. Però quan aquests dies un surt al carrer de manera justificada, està exercint els seus drets fonamentals de llibertat i de circulació en plenitud de garanties, no un dret específicament creat per un decret.
En suma, l'estat d'alarma ha posat en quarantena alguns drets fonamentals, però no els ha suspès. Aquí la crítica al Govern no l'encerta i no deixa de sorprendre que els que han reclamat l'estat d'excepció es presentin com a capdavanters de la llibertat.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook
L'últim El més llegit