Joan 1 - Coronavirus 0

Sílvia Luna infermera de l'hospital Josep Trueta, Girona

Dilluns a l'hospital. Aquest no és com qualsevol altre, la nostra unitat s'ha convertit en una UCI per atendre pacients contagiats per la COVID-19.

S'inicia el torn de treball i amb ell la por que s'ha apoderat per uns dies de tots nosaltres. Dues mascaretes, gorro, ulleres, doble guant, dues bates i peücs, ja estic a punt per començar a batallar.

- Bon dia, Joan!, dic.

Sé que no em contestarà, està sedat i connectat a un respirador, envoltat de màquines, totalment vulnerable. Sí, ens necessita.

Començo a treballar i l'EPI recorda constantment la seva presència: als pocs minuts l'aclaparanent és immens, la calor (semblant a la d'una selva tropical) és present en tot moment, la suor cobreix tot el meu cos. Em trobo en un box tancada sola, davant d'un pacient en estat crític causat per un virus que no en sabem gaire res, ulleres entelades i una gran impotència, el primer que em pregunto és: abandono? Miro en Joan i sense parlar em dona la resposta, ens necessita.

S'acaba el torn i l'únic que desitjo és arribar a casa per fer-me una bona dutxa i «descansar». Descanso entre cometes perquè el descans és només físic, tot són dubtes i preguntes amb absència de resposta. Un dia més.

Sona el despertador i la por i jo ens llevem al mateix moment, s'ha convertit en la meva pitjor al·liada.

- Bon dia, Joan! Continua sense respondre però em segueix amb la mirada, està despert!

El tractament està sent efectiu i després d'uns dies ens permet avançar. Retirem el tub i el respirador artificial, ja no els necessita per viure.

I tot seguit et poses en el lloc d'en Joan: cares desconegudes sota disfresses estranyes en un ambient no familiar. Familiar... família! La família d'en Joan que només ha rebut informació telefònica i, segurament, estan esperant aquest moment des de l'últim dia que el van veure poden fer més agradable aquesta situació.

Tablet i videotrucada donen la solució. El que se sent en veure aquests somriures i cares d'alegria infinita és inexplicable: en Joan, per fi, ha guanyat la batalla i la família ho celebren amb llàgrimes carregades de felicitat.

Seguirem lluitant perquè més Joans, Carmes, Maries, Joseps... continuin guanyant.

Nosaltres també us necessitem, ajudeu-nos quedant-vos a casa. Així, entre tots deixarem que el sol comenci a brillar!

El poder dels sanitaris

Roger Coris Bell-lloch girona

D'un dia per un altre; dubtes, incertesa, preocupació, impotència davant de pèrdues, alegria davant les altes... un munt de sentiments acumulats a l'interior de totes les persones, però sobretot a l'interior del personal sanitari.

Estem vivint una situació extraordinària, inimaginable, d'una magnitud aclaparadora. Però, sabeu què? La resposta, la reacció i la dedicació dels sanitaris també ho és.

S'ha estat parlant de les seqüeles que aquesta situació pot causar a les seves vides, però m'agradaria que l'única seqüela fos la valentia, la superació, l'esforç que estant mostrant, perqué pot ser no en sou conscients, però absolutament res després d'això us podrà aturar ja sigui en l'àmbit personal o el professional. La població estarà eternamet agraïda, moltes gràcies i forces per continuar endavant.

Ramadà

Ruth Molina Celemin salt

En aquests temps tan estranys, en el qual els nostres desitjos es frustren, en el qual les il·lusions es posposen, en què trobem a faltar tantes coses, els musulmans també patim tot aquest dolorós procés.

Milions de persones a tot el món anem a celebrar el Ramadà, en un estat d'alarma i confinament, sense poder celebrar els ritmes tradicionals de la nostra religió, com assistir a les mesquites o visitar familiars i amics, tan especials en aquests dies.

Seran dies de reflexió espiritual i de recolliment, en el qual el viurem en pau i harmonia, pensant en els que més pateixen, ja que l'Islam ens ensenya que la solidaritat i la caritat són un pilar fonamental.

Desitjant des del més profund dels nostres cors, que aquests dies transcorrin en la mesura que es pugui, amb total normalitat i festivitat, transmetent a la nostra comunitat i a tots els nostres conciutadans un missatge d'esperança i tranquil·litat. Perquè si alguna cosa bona traiem de la dificultat, dels problemes de la vida, és l'afany de superació i motivació, ja que l'ésser humà arriba a ser sorprenent en situacions límits, demostrant que no hi ha problema, per molt greu que sembli, que ens impedeixi créixer com a persones.

Feliç Ramadà a tots, que Déu ens ajudi a ser pacients i a trobar un remei per aquest virus, ja que tota malaltia té un remei i una cura, tant de bo que amb l'esforç dels especialistes en aquesta recerca, sigui molt aviat.

Deixem de parlar de canvi i comencem a fer-lo!

Maria Limeres Llobet PALAMÓS

n Aquests dies és trending topic dir que la societat, tal com la coneixíem, canviarà quan tot això acabi. Fa temps que em mostro pessimista davant d'aquesta onada de millora perquè crec que som una societat i sobretot una generació on l'esperit crític «brilla por su ausencia».

En dos dies és Sant Jordi i avui llegeixo enquestes que diuen que el 60% per cent dels catalans que compraran llibres (17% del total) els compraran a la gran companyia d'Amazon, la qual, i només per començar, no tributa la totalitat dels impostos que li toquen a l'Estat i es fomenta a rebentar els preus del mercat. Em sembla trist que hàgim de tenir un dia marcat per regalar o comprar llibres, però, dintre del que hi ha, aquesta branca del ­capitalisme aporta beneficis ­culturals. Així que visca el Sant Jordi!

Som un país que viu de les pimes i la majoria de la nostra població viu d'elles. Per tant, un gruix molt important dels diners que van destinats a construir hospitals, escoles, carreteres... provenen d'aquestes (de les males gestions no en vull parlar aquí).

Penso que el canvi comença sent individual. Sent l'exemple de sistema econòmic i social que ens agradaria tenir en el nostre país. Així doncs, deixem de parlar de canvis i comencem a fer-los!

Busquem llibreries petites on a darrere hi ha persones que els costarà sortir d'aquesta crisi i no anem a comprar als que competeixen per ser el número 1 en la llista Forbes. I com això, fem-ho amb tot el que consumim.

Estem tancats a casa des de fa més de 39 dies i ni així som capaços d'aturar aquesta set d'immediatesa i de consum. I el que és pitjor, som incapaços de reflexionar sobre el que ens està portant a on som. Això sí, a les vuit ens trobem tots per aplaudir en els nostres balcons engalanats.

Frens de la burocràcia

Eulàlia Rodríguez Pitarque Torroella de Montgrí

n No entenc la burocràcia a què estem sotmesos que fa que tot vagi tan lent. Tenim una societat incapaç d'actuar ràpidament, de donar solucions d'una setmana per l'altra davant una crisi tan greu com la que vivim. Com és possible que encara no hi hagi una renda mínima per a totes aquelles famílies que ho necessiten? Des de la primera setmana de declarar l'estat d'alarma s'havia d'haver tingut un informe de cada llar on ja se sabia que hi havia problemes de caire econòmic. Que l'atenció màxima estigui posada en la salut no és excusa per deixar d'atendre les primeres necessitats de cada persona.