24 de abril de 2020
24.04.2020
Diari de Girona

A més morts, més impostos

24.04.2020 | 06:00
A més morts, més impostos

Té la seva lògica que, a la vista que se li moren els avis a cabassos en les residències, el Govern català aprofiti per apujar l'impost de successions. O potser primer va apujar l'impost i després va col·laborar en la mort dels avis, és igual, l'ordre dels factors no altera el producte, producte que anirà a parar a tresoreria. Ja que la nostra gestió dels geriàtrics col·labora decisivament a què morin catalans, almenys fem diners gràcies als finats, els catalans dels cadàvers en fem pans. Si no ho féssim així, els avis aquests serien capaços de deixar els estalvis a la família o a les monges que els han cuidat, i n'hi ha més d'un que té al seu nom un piset o alguna finca, potser un compte corrent que es va engreixant gràcies a la pensió, tot plegat diners que poden anar a parar a la Generalitat. Entre sous de president i consellers, ambaixades exteriors, subsecretaries i direccions generals als amics i caixes de resistència, les despeses són altes, així que una bona mossegada a una herència sempre és benvinguda.
De passada, això explica les reticències del Govern català i dels seus ajuntaments afins, a permetre que l'exèrcit desinfecti residències. Els insensats militars són capaços d'eliminar els virus i perllongar la vida dels avis, i a veure de què serveix augmentar l'impost de successions si la gent no es mor. Els exèrcits ja no són el que eren, en lloc de matar ajuden a viure, si fessin com han fet tota la vida i es comprometessin a passar per les armes avis i infermeres, amb molt de gust els obriríem les portes dels geriàtrics, i vinga herències amb el corresponent impost. Però res, l'exèrcit d'avui no és que no es dediqui a matar, és que ni tan sols ajuda a morir, ni una petita espenta que aboqui un avi escales avall són capaços de donar. De cara a sucar de les herències, molt millor el coronavirus, ni punt de comparació, això és un amic. Un impost de successions sense cadàvers és un brindis al sol. No és que al Govern català li desagradi legislar sense fonaments, motius ni competències, al contrari, però sempre en temes menors com la llei de dependència, el sou mínim o la pobresa energètica. Quan parlem de diners que van a la caixa del Govern, la cosa és molt més seriosa.
Una vegada tenim l'impost de successions, ens fan falta els morts, no cal ser ni economista ni funerari per saber-ho. A les residències es moren els avis que dona gust, i ens en congratulem, però si volem que l'impost sigui rendible de debò, cal emprendre més mesures, vull dir que necessitem més fiambres. Col·lapsar el sistema informàtic de les farmàcies per una idiotesa com repartir mascaretes està ben pensat, ja que alhora que deixa els catalans sense aquesta protecció, impedeix que els que necessiten medicaments puguin adquirir-los. I això suma cadàvers, és a dir, diners. Segurament que l'impost de successions ha crescut en rendibilitat, aquesta setmana de col·lapse farmacèutic. L'experiment de la conca de l'Anoia tampoc no va anar malament en aquest sentit, les coses com siguin. Per no parlar de tota la gent que ha tributat pòstumament gràcies a les retallades que fa anys es realitzen en sanitat i serveis socials.
Un només espera que, en lloc de sortir cada migdia per TV3 a comptar els morts, els representants del Govern hi apareguin per dir-nos quants diners d'herències han sumat avui. Que això és el que interessa.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook