Agraïment a la residència Can Regàs

Joan Casellas Masgrau i Mariàngela Masgrau Serra girona

El dia 12 març ens va deixar el nostre pare, Jaume Casellas Aymerich (Nani). Va viure molt de temps a la residència Can Regàs, a Girona, i la gent d'allà es va convertir en la seva segona família. Hi va ser sempre ben cuidat i molt ben atès. Agraïm moltíssim a en Mia i la Mònica, i a tot el personal del centre la vostra entrega. Continueu sempre amb aquesta gran tasca que feu.

No tots entrem

a l'ERTO

María del Mar Sánchez BLANES

Voldria expressar el meu malestar per la poca cobertura que estan donant al que està passant a la costa a conseqüència de la COVID-19.

Els decrets llei que fins ara s'han publicat deixen els fixos discontinus que no comencem a treballar als llimbs... ens poden ficar en els ERTOs si l'empresa vol. En conseqüència ens han enviat una carta de retard de trucada i només podem acollir-nos a la renda mínima, sense possibilitat de cotitzar a la Seguretat Social. El problema vindrà quan no tinguem cotitzat per poder cobrar l'atur. Ajudin's a difondre aquesta situació, perquè els polítics tant d'Espa­nya com els d'aquí sapiguen en quina situació ens han deixat.

Per una escola inclusiva, futur motor de la ciutadania catalana

Toni De Sagarra Martínez girona

Una qüestió que ha pres rellevància en els últims temps dins el sistema educatiu és el concepte d'escola inclusiva. Des de la visió d'un futur ciutadà crec que l'educació inclusiva és un procés necessari en la societat ja que és el punt de partida per brindar a tothom les mateixes oportunitats en persones que es troben en situació de vulnerabilitat o marginalitat. En paraules planeres, l'escola inclusiva implica que dins la comunitat educativa els infants aprenguin de la mateixa manera sense tenir en compte característiques personals, culturals, socioeconòmiques... per tal d'aconseguir tal cosa, els centres educatius necessiten formació per eliminar les barreres (sovint invisibles) que presenta una diversitat respecte a les altres companyes de l'aula.

És cert que aquest projecte demana canvis substancials al sistema educatiu actual, en tant que estructura, funcionament i sobretot tenint en compte noves estratègies pedagògiques que s'adeqüin a les necessitats de l'alumnat. Tanmateix, aquesta pràctica no només es dona al centre educatiu mitjançant els ja mencionats recursos pedagògics, educatius... sinó que parteixen de les necessitats dels alumnes i les famílies i en segon lloc de les dimensions que conté l'educació inclusiva; la presència, la participació i l'aprenentatge.

Lluny de semblar una utopia l'escola inclusiva és un model més humà en temps en què l'educació és de les principals causes del desajustament social, quan des de la seva creació l'educació i les escoles han brindat els seus esforços a empènyer els nens i nenes cap a una formació igualitària. L'escola inclusiva pot ser el resultat d'aquests esforços i sense dubtar podem afirmar que crearia societats més justes i cooperatives, que fugin de prejudicis i tinguin capacitat critica.

La gent gran

i el COVID-19

lluís torner i callicó girona

Què deu passar amb el COVID-19, que sembla estar empenyorat a emportar-se la gent del nostre col·lectiu, la gent gran? Ens fa escruixir veure, cada dia, a la pàgina de necrològiques dels diaris un reguitzell de noms i d'edats, la majoria dels quals han perdut la vida a causa d'aquest maleït virus.

Quan, a les notícies, sents la consellera Vergés mostrant l'estadística de gent hospitalitzada, entre ells els que estan greus, els que estan a la UVI i els morts, i en especial els totals, des de l'inici, per més ànims que vulguem posar-hi, venen ganes d'amagar-se sota el llit; veient l'estima que ens té el «bitxo» aquest.

Ara bé, el que ens costa d'entendre i d'acceptar és el gran nombre de baixes que s'han produït a algunes residències de gent gran. És clar que, quan sents parlar els seus responsables, ­comentant les greus mancances de material de protecció, de proves d'afectació, d'atenció sa­nitària i d'espai, llavors sí que és fàcil d'entendre-ho. Alguna cosa ha fallat. Ara, qui ho havia de veure ho ha vist clar, i s'hi estan posant solucions. Malauradament, però, com amb d'altres coses, s'ha fet tard. No és bon moment de cercar culpables; quan s'hagi vençut la pandèmia, i se'n faci balanç, algú o alguns haurien de reconèixer-ho.

Ara el que importa i anima és que sembla que la crisi va millorant, i ja es comença a parlar de desconfinaments, i tot i que es manté la centralització, esperem que s'escoltin les propostes de les diferents comunitats, que són les que ho palpen de més a prop.