Una de les dades que més impacta en la població és el nombre de morts que causa el coronavirus. És natural. És la manera de mesurar l'afectació de la malaltia en el nostre entorn més immediat i no és exclusiu de la realitat actual. Quants ciutadans, des de sempre, inicien la lectura del diari per la pàgina de necrològiques? La mort ens fa por a tots i li tenim molt de respecte, per qui se'n va i per als propers que es queden. La mort és una de les situacions que fan aflorar més sensacions, entre les quals la de la indignació. Els experts en comunicació i els assessors polítics ho saben molt bé i alguns estan disposats a utilitzar-ho. És el que han fet representants del Govern de la Generalitat els darrers dies: posar en dubte la gestió de l'executiu central amb les morts i fer veure -una vegada més- que fan sense fer, que gestionen sense gestionar i que es preocupen sense preocupar-se de gairebé res més que no siguin els seus interessos. Quan la crisi sanitària estigui en camí de la solució serà el moment de demanar responsabilitats i d'avaluar què s'ha fet bé i malament, del Govern central i dels autonòmics i de les institucions europees i mundials. Mentrestant, especular sobre amb la gestió de qui s'han produït més morts i jugar amb les xifres de víctimes és només indecència.