Hi ha molt poques autoritats i organismes que hagin pogut passar a través d'aquesta crisi sanitària i sortir-ne indemnes, sense veure compromesa la seva credibilitat. Una d'aquestes és l'OMS, l'Organització Mundial de la Salut. Diu la teoria, o la viquipèdia, que és «una agència de l'ONU que actua com a entitat coordinadora de polítiques de prevenció, promoció i intervenció de la salut a escala mundial, un concepte que defineix en la seva Constitució com un estat de complet benestar físic, mental i social, i no solament com l'absència d'afeccions o malalties». A la pràctica, però, com tot el que sol portar el segell de l'ONU, les coses s'allunyen de la realitat. Si bé és cert que molt abans que la covid-19 fos una realitat pandèmica que trasbalsés quasi tot el planeta, ja planaven sobre l'ens certes sospites en relació amb conductes poc ètiques i morals associades a la gestió supranacional de la salut i a la suposada connivència amb grans laboratoris, farmacèutiques i empreses privades del sector, fins i tot estats, que la financen generosament; ara, tan sols revisant les seves actuacions des de principis d'any, ja no hi ha gaire lloc per al dubte.

Fa gràcia llegir la seva cronologia d'accions publicada a principis d'aquest mes a la mateixa web de l'agència i, tot seguit, comparar-la amb els fets i les actuacions de molts governs o dels seus òrgans sanitaris. Ni s'entenen ni quadren, encara que ho pugui semblar. És ben bé com aquella coartada perfecta que l'inspector Colombo acabarà destapant com a falsa. Més enllà de l'evident excusatio non petita, accusatio manifesta, el que queda clar és, precisament, la falta de lideratge, de coneixements i de confiança d'una entitat que, sota l'aparença de far mundial de la salut, no passa de macroxiringuito sectorial dirigit per micos ensinistrats. De fet, l'OMS ja va ser acusada l'any 2009 per la Unió Europea per la seva deficitària gestió de la grip porcina, sobretot pel que fa a la transparència en la presa de decisions, la qual cosa assenyalava, de manera preocupant, la suposada influència que la indústria farmacèutica hauria pogut exercir en les accions relatives a la pandèmia. Com a resposta a aquella alarma generada per l'OMS, molts governs -és a dir, els de sempre, nosaltres- van fer grans despeses en vacunes que no van utilitzar i es van haver de destruir.

Un dels últims episodis que posen de nou sota sospita l'OMS, o com jo l'anomeno molt afectuosament des de fa temps, l'Organització Mundial del «Sirc», és la polèmica amb Taiwan. El país veí de la Xina, que amb l'experiència viscuda l'any 2003 amb la SARS encara a la memòria, s'ha enfrontat al coronavirus amb celeritat i savoir faire i és avui un dels països menys afectats del món, ja va avisar l'organisme de la gravetat de la pandèmia el passat mes de gener, però va ser ignorat pel fet d'estar vetat políticament pel gegant groc. El que us deia, l'Organització Mundial del «Sirc».