Cartes

Tània Ribas girona

Estimada Girona, tu que eres tan viva. Incitadora de passejades i descobriments. Gran escenari per unes terrasses on compartir riures i amistats. Ciutat de gastronomia, història i cultura. Com hem enyorat el teu Sant Jordi, amb una Rambla plena de literatura i roses. Com enyorarem Temps de Flors, amb uns patis acollidors i uns jardins engalanats. Així que puguem et donarem vida novament. Gaudirem del teu teatre i l'auditori, sortirem a fer uns vins, un vermut i a sopar. Si ens ve de gust, farem unes llargues passejades pels jardins, tot descobrint els teus racons secrets i encantadors. I participarem com mai en els teus actes populars, demostrant de nou que a Girona som participatius.

Girona, espera'ns, que tornarem.

A situacions difícils, solucions fàcils

Marta Fernández Jorge GIRONA

Què passa amb els estudiants? Amb els que estan acabant una etapa per començar-ne una de nova? Amb els que es preparen per a la selectivitat?

Els estudiants sabem de primera mà que el curs no s'ha aturat, que el temari segueix avançant i que la tercera avaluació és diferent, però serà la prova que ens estem preparant modificada també? Un paper molt important el juguen les classes amb el professorat en línia, que intenten explicar la matèria de forma entenedora per fer les explicacions més amenes, tot i que no es poden comparar amb la dinàmica de les classes presencials, però no podem deixar de banda l'estat emocional de cada alumne ja que no tots toleren de la mateixa manera aquesta situació.

El fet de portar un mes tancats a casa ens pot afectar i crear-nos ansietat, angoixa, cansament i dur-nos a un estat de nerviosisme diari. Davant aquest futur incert i difícil podria beneficiar-nos una solució ràpida, fàcil i justa per a tots els estudiants de 2n de batxillerat. L'anul·lació d'aquest examen per centrar-nos en el que realment importa: la seguretat, la família i per sobre de tot la salut.

Per tant, una mesura justa per poder avaluar el curs és utilitzar algún mètode que elaborés la mitjana aritmètica de 1r de batxillerat i les dues avaluacions de 2n incloent el Treball de Recerca i comptar d'una manera excepcional les activitats realitzades en línia durant el confinament. De tal manera es substitueix la famosa «nota de tall» però l'essència seria la mateixa.

Aquest fet, suposaria acreditar sense cap tipus de dubte la veritable feina que fa el professorat: avaluar rigorosament l'alumnat.

Per què tant d'interès a dur a terme aquesta prova? Que no es creuen les notes dels alumnes? Que es posa en dubte la certesa de cada centre per avaluar?

A Josep López de Lerma

Pere Manuel Giralt Prat Sant Just Desvern

Les persones segons com actuen es defineixen, i el senyor Josep López de Lerma amb el seu escrit s'ha retratat com una persona ignorant, mancada de principis i amb un desconeixement total de la realitat. Les residències de gent gran no són clíniques ni hospitals, són aquells espais que substitueixen la llar. Espais compartits, de lleure, per llegir, mirar la televisió i, a vegades, no totes, amb un jardí per poder gaudir d'un espai de natura. Lògicament, a part de les cuidadores, tenen assignat un servei mèdic i d'infermeria, una dietista i uns zeladors per mobilitzar els que es troben impossibilitats i han perdut l'autonomia. No és que visquin amuntegats, sinó junts compartint aquests espais comuns, com pot ser el menjador, etcètera. En estar vacunats de la grip i de la pneumònia suporten com a grup, fora de casos molt puntuals, els mesos que aquest virus es fa més present. Però pel que fa a la COVID-19, val a dir que a tots ens ha sorprès amb els peus canviats i més en aquells llocs en els quals l'amuntegament és molt més freqüent, com poden ser els espais esportius, cinemes, residències, etcètera, i ha afectat amb molta més cruesa els més vulnerables. El vuitanta per cent de les residències de gent gran a Catalunya són privades i moltes, concertades; les restants, de gestió pública. El tema residències de la tercera edat en altres països europeus pel que fa a contagis i decessos ha estat similar: França, Bèlgica, Itàlia, etcètera. Vostè no és un professional de la salut, metge, infermer, farmacèutic, i desconeix les dues paraules que defineixen el benestar social.

Mascaretes

Anna M. Picas I Genís La Jonquera

Per fi, el dilluns 20, després de deu dies de retard, tot i que a bombo i plateret, et venien que era per portar una logística correcta i poder garantir dues mascaretes a tothom, ara resulta que s'han descuidat o no es posen d'acord en el preu de venda.

Feia pena veure la cua de gent al carrer que amb paciència i bona fe sota un temps plujós bo per agafar un constipat, amb tarja a la mà, esperaven torn per accedir al «racionament» de l'esperada mascareta. Amablement te n'han dispensat una gratis, moltes gràcies, demanes l'altra per comprar-la. Tal com s'havia informat et responen que no en poden vendre perquè no saben el seu import, i estan esperant que el Govern els marqui el preu de taxa. Tots contents i enganyats, demà a trencar de nou el confinament i tornar a la farmàcia.

Si es vol evitar l'estraperlo quan necessitis un producte, procura que n'hi hagin tres per triar.

Lliure mercat o intervenció estatal? A on anem?

Respectar les lleres dels rius

Maria Jover SOS Empordanet

Avui he sentit una notícia per la ràdio que m'ha deixat preocupada. Els agricultors del Baix Empordà es queixen que l'ACA té brutes les rieres. Aquesta brutícia per ells no són els plàstics, són els arbres de ribera i les canyes que surten quan els tallen. Ja no bosc, perquè no n'han deixat ni un. Però s'obliden que els seus camps estan en terrenys inundables, que són del riu, i la natura lluitarà per recuperar-los. Abans hi havia arbres a la llera del Daró i del Ter i són els arbres que permeten que el cabdal del riu creixi i decreixi. L'ésser humà encara no és capaç d'entendre com funciona el sistema hidràulic natural. No tardarem a veure com ciutats com Girona, o Torroella, o Saragossa, o totes les que creixen al costat dels rius queden negades en capítols de fortes tempestes. La solució no és tallar els arbres dels costats dels rius. Potser el que caldria fer és sortir dels seus terrenys.

Entre aquest tema i la «previsió d'incendis» pocs arbres ens quedaran.