26 de abril de 2020
26.04.2020
Diari de Girona

L'alcaldessa Madrenas i els seus «boys»

26.04.2020 | 06:00
L'alcaldessa Madrenas i els seus «boys»

El filòsof i matemàtic Blaise Pascal té escrit que «totes les desgràcies de la Humanitat deriven d'una sola cosa: la incapacitat de l'home per quedar-se sol i quiet en una habitació». Ho anotà en ple segle XVII. Desapareguts en el combat contra la COVID-19, en ple ressò mediàtic de la imputació penal per blanqueig de capitals de quatre antics consellers i altres vuit alts càrrecs de l'era Pujol-Mas, sentint en el clatell l'alè potencialment criminal del «cas Aigües de Girona» i l'adquisició del fons Santos Torroella, trobant-se la rambla de la Llibertat buida, trista i penosa per no poder acollir de nou la Diada de Sant Jordi, l'alcaldessa Madrenas i els seus boys, dit en terme neutre, van i canten l'Escriurem com si de valencianes matraques es tractessin. És depriment que en plena pandèmia, sinònim de malaltia, mort, dolor i por, hagin prioritzat fer un vídeo promocional de pallassades.
Ben cert és que els barruts mai no han tingut consciència i que la bellesa no entén ni de llengües ni de cançons, però sí de refilets que mai no seran seus. Perquè més que cantar, els regidors de JxCat oferien sons guturals a tort i a dret. Fou la implosió dels indocumentats. Si el mestre Viader es trobés entre nosaltres, negaria rotundament que de la mescla de nyequejar (ànec), parrupejar (tórtora) i escatainar (gallina) en pogués sortir gaire cosa més que un ridícul espantós. Es va produir, fou repartit a dojo per totes les xarxes socials, reproduït íntegrament en el digital del Diari de Girona i finalment es va convertir en trending topic del llistat de bramades de ruc de la Diada de Sant Jordi. Són tan ídem que ni es varen assabentar del seu deplorable èxit. La gesta del cavaller denigrada. Brutal, com diuen els joves d'ara.
Per a Aristòtil cap gènere teatral no era millor que la tragèdia. Ho argumentava dient que ni la comèdia ni el drama provocaven en l'espectador la catarsi d'una tragèdia. Si es té en compte que en aquella terra grega l'expiació era ben rebuda, es podria entendre que el minúscul govern municipal de Girona no pretenia altra cosa que purgar l'encefalograma pla de la seva gestió. Com té dit i escrit l'Antoni Puigverd, «amb la pandèmia emergeix cruament el resultat de tants anys de retòrica, d'extremisme ideològic i de paràlisi». És el que va fer el govern municipal de Girona integrat només per l'espècie libertatem hominis. La seva gestió ni té fondària ni té èpica; és el no-res que sedimenta interrogants sobre el futur d'una ciutat que sembla haver apostat per la cultura de la indiferència.
Perquè no fos cas que ens autoenga­nyéssim enlluernats pels actes i festejos efímers que ens munten per distreure'ns, dic que el vaixell noliejat per l'alcalde Nadal té avui més vies d'aigua que el Titànic. De tota manera, la Madrenas i els seus boys no són ni poden ser la recordada orquestra que va endolcir el pànic i el decés dels seus passatgers. Ho acaben de demostrar. Ai, Puigdemont, per què ens vas castigar amb aquesta llordesa política?

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook