Les fórmules de gurus diversos davant la situació que estem vivint són variades. Evidentment que el confinament i la situació de pandèmia greu dona per tocar tots els temes, elucubrar tota mena de teories, tant aquelles científiques i com també de les de la conspiració. Com deia Yuval Harari en una entrevista recent, efectivament, estem en un moment històric molt fluid, fent gairebé experiments socials amb centenars de milions de persones.
Però, de tot plegat, una de les coses que s'ha pogut constatar és la importància que ha agafat, fins al nivell de bé essencial, el fet de tenir una bona connexió a internet. Ja em perdonaran un fet tant prosaic com és aquest enfront a qüestions més transcendentals com les relacions socials, el model sanitari, la cooperació europea o les decisions macroeconòmiques.
La realitat és que la comunicació en línia ha esdevingut un mitjà imprescindible en els àmbits educatiu, professional, cultural, social i també pràctic. De fet, ja d'entrada, el teletreball ha salvat alguns ERTOs. Sense entrar a valorar l'actual tipus de teletreball -que, en el cas que hi hagi criatures o persones dependents a casa i mobilitat reduïda, no correspon exactament a la idea de teletreball-, aquest esdevindrà una modalitat laboral en detriment del distanciament (físic) social. Però, per a la seva viabilitat cal, en primer lloc i fonamental, una bona connexió a internet.
Em va fer saltar la curiositat quan un bon amic em va trucar de forma habitual a través d'una aplicació mòbil, per internet. En una trucada recurrent entre dues persones, ara ja per defecte, ja la comencem a fer a través de la xarxa mòbil perquè, si ens podem veure les cares, molt millor. Els humans som animals socials i hem de trobar les fórmules per reduir el distanciament.
Però hem de ser conscients que, en el nostre país, la connexió a internet no és un bé que s'hagi de donar per descomptat. Tenim dèficits tecnològics, hi ha territoris que no tenen una connexió digne que ho permeti i, finalment, potser la situació més greu, hi ha famílies que no s'ho poden permetre.
Això no és res nou. Simplement aquesta crisi ha accelerat la tendència. I és una tendència -ara parlo exclusivament del món laboral- que pot generar una oportunitat a les nostres comarques. Una tendència que trenca amb la visió tradicional que la gent viu allà on està ubicada la seva empresa. Viure en un entorn agradable, amb qualitat de vida i que, des de casa o un senzill local de coworking, es pugui treballar en remot per a una empresa de Barcelona, Madrid, Nova York o Londres. Una modalitat que, a més, si cal desplaçar-se físicament tingui també bones connexions però que, en el dia a dia, pugui donar el servei de forma àgil. El talent també es capta així.
Malgrat la crisi que afectarà (o ja afecta) tot el país i, malauradament, també i especialment algunes de les nostres comarques, s'ha de començar a pensar en les noves oportunitats, en aprofitar canvis que es poden generar i veure que, amb connexió al món, tenim els elements necessaris per ensortir-nos-en.
No és una solució màgica. No resoldrà, per si sola, els problemes de desequilibris socials, de manca de llocs de treball d'alt valor afegit ni com es revertirà la situació del sector turístic. Però tot suma. Les crisis sacsegen i en neixen noves oportunitats, però aquestes no neixen soles. També les hem de provocar.
