Un dels llibres que he llegit durant el confinament és Pseudohistòria contra Catalunya, De l'espanyolisme a la Nova Història. Una obra coral de diversos autors, coordinada per Vicent Baydal i Cristian Palomo i publicada el febrer d'aquest any. És un conjunt de treballs rigorosos, ben documentats i, alhora, amens, que val la pena de llegir perquè, amb arguments sòlids, desmunta les moltes bajanades que des del nacionalisme tronat (n'hi ha que no ho sigui?), tant espanyol com català, se'ns han volgut vendre com a veritats incontestables. Els autors posen en evidència el biaix interessat dels pseudohistoriadors espanyolistes, i també dels catalanistes, pel que fa a la història d'Espanya i de Catalunya. La segona part del llibre es dedica a posar al descobert les falsedats de l'anomenat Institut de Nova Història que, a través de falsejadors de la història com Jordi Bilbeny, Lluís Maria Mandado i Pep Mayolas i uns quants més, sustenta teories tan absurdes i forassenyades com ara que, entre d'altres, el Cid, santa Teresa de Jesús, Cristòfor Colom, Marco Polo, Hernán Cortés, Velázquez, Leonardo da Vinci, Cervantes i Shakespeare (que eren la mateixa persona!) en realitat eren catalans. En conseqüència, el Quixot i el corpus bàsic de l'obra del geni d'Stratford-upon-Avon van ser escrits en català i posteriorment traduïts al castellà i a l'anglès, respectivament. També defensen que la història gloriosa (?) de l'Imperi Espanyol és, en realitat, una història gloriosa catalana que ens va ser birlada de manera hàbil i arterosa per mans malèfiques i recargolades (espanyoles, per descomptat).

Per «provar» aquestes ximpleries els pseudoinvestigadors utilitzen, entre altres estratagemes, el cherry picking, un terme anglès que, de manera resumida, consisteix a seleccionar només el millor o el pitjor d'una cosa per emmotllar-la a la teoria que prèviament has adoptat, bo i obviant i ocultant tot allò que no et convé. Per exemple, si en un arbre curull de cireres, naturalment vermelles, n'hi ha tres de blaves, agafar només aquestes tres i no parlar i, fins i tot, amagar les altres per «demostrar» que totes les cireres són blaves. I, el que és més greu, com que de blaves no en trobes, en pintes tres de color blau i, així, «confirmes» la teoria. Aquesta tècnica barroera és precisament la que utilitzen amb total desvergonyiment Bilbeny, Mandado, Mayolas i tota la corrua de pseudohistoriadors megalòmans de l'INH.

Tantes teories absurdes i insostenibles des de tot punt de vista, no ja historiogràfic i científic si no des del simple sentit comú, no tindrien importància i ens portarien a la riallada commiserativa si no fos perquè aquesta colla d'il·luminats neoimperialistes, per increïble que sembli, tenen el recolzament i el suport moral, polític i econòmic de partits, institucions i mitjans de comunicació catalans als quals, en principi, se'ls suposa un mínim de seny i d'ètica cívica i política.

Diversos mitjans, entre els quals el diari britànic The Guardian del dia 9 de març d'aquest any, han publicat que el Govern de Catalunya ha pagat tres milions d'euros en ajuts a empreses de mitjans de comunicació amb lligams estrets amb l'INH. Aquesta xifra la va donar en una resposta parlamentària el mateix vicepresident català, Pere Aragonès, que va admetre que l'import s'havia abonat des del 2012 a dues empreses propietat d'Albert Codinas, soci fundador i actual president de l'Institut de Nova Història. The Guardian també informa que Núria Llorach, presidenta del CAC, va acceptar haver pagat 184.000 euros pels drets d'emissió de sis documentals de l'INH a TV3, algun dels quals jo mateix vaig poder veure i en què s'explicava que Espanya va ocultar l'important paper que els catalans havien jugat en el mal anomenat descobriment d'Amèrica, així com també la filiació catalana del dos-en-un Cervantes /Shakespeare, de Leonardo da Vinci, de Cristòfor Colom, de Velázquez i tants més.

Com que la cosa ve de lluny, em permeto transcriure uns paràgrafs de les pàgines 225 i 226 del llibre: «El divendres 18 d'octubre de 2013 (...) l'honorable vicepresidenta del Parlament de Catalunya, Anna Simó, va lliurar els XIX Premis Nacionals Lluís Companys, organitzats pel Casal d'Esquerra Republicana de Catalunya del districte de Sants-Montjuïc a un seguit de personalitats i entitats: la presidenta d'Òmnium Cultural, Muriel Casals, la presidenta de l'Assemblea Nacional Catalana, Carme Forcadell (...) i l'Institut Nova Història. (...) els premis volien ser 'un reconeixement a aquelles persones, associacions, col·lectius i entitats que s'hagin distingit al llarg de la seva trajectòria en defensa d'una societat més justa, més democràtica i més lliure, i en defensa de la llengua i la nació catalanes' i, particularment, a l'Institut Nova Història 'per la seva tasca de recerca, estudis i divulgació de la història de Catalunya, amb un caràcter iconoclasta i innovador, per explotar al màxim les possibilitats d'interacció, participació i internacionalització de les investigacions, i pel seu compromís amb el coneixement de la història de Catalunya'». (...)

I continua: «Una cerca a internet, YouTube o les xarxes socials , així com a les hemeroteques, mostra la llarga llista de personatges, organitzacions i fins i tot institucions públiques que han donat suport a l'INH: Josep-Lluís Carod Rovira, Salvador Cardús, Josep Rull, Patrícia Gabancho, Antonio Baños, Enric Vila, Hèctor López Bofill, Joan Canadell, els ajuntaments d'Arenys de Mar i Montblanc, la Diputació de Girona, diversos consells comarcals, nombrosos col·lectius de l'Assemblea Nacional de Catalunya, Vilaweb, El Punt Avui, La Vanguardia, TV3, BTV, 8TV, televisions i ràdios locals, associacions culturals i per la llengua i un llarguíssim etcètera.» (...)

Davant d'aquests recolzaments, no calen més paraules.