28 de abril de 2020
28.04.2020
Diari de Girona

Cartes

28.04.2020 | 06:00
Cartes

Estudiants de la UdG indignats
Ruth Rubio i Delgado girona
Indignació. Em bull la sang d'impotència perquè els meus companys de la UdG tenien raó. Però innocent de mi, seguia tenint esperança. Esperança que es tingués en compte el que era el millor per a nosaltres i d'una solució digne de les reclamacions que hem fet els estudiants des de l'inici d'aquesta situació excepcional.
Ens han acusat de mentir, perquè segons ells estan fent les coses molt bé, i no és just que diguem aquestes coses perquè s'estan esforçant. Sabem que tant el professorat com el deganat i el rectorat de la Universitat de Girona s'estan esforçant, però s'ha de dir que no és suficient. Ens fa la sensació que se'ns ha deixat a la mà de Déu i molts ja donen el curs per perdut, i inclús hi ha alumnat que veu molt fosc el fet de poder tornar a estudiar a la universitat el pròxim curs.
Sentim que ens tracten com robots, no es té en consideració l'estat psicològic o familiar que estem patint aquests dies i esperen que seguim treballant i estudiant igual o fins i tot més que abans. La majoria volem l'aprovat general com a coixí, però volem fer treballs per seguir aprenent el temari, uns treballs que seran la nostra avaluació.
Demanem una armilla salvavides, per poder seguir nadant en aquesta tempesta, tenint l'assegurança que arribarem vius a terra quan tot això acabi.
Només demanem que se'ns doni una solució en què se'ns tingui en compte com a persones i no com a números o matrícules.


Adeu al Dr. Narcís Solà i Camps
giorgio magaldi girona
El Dr. Solà ens ha deixat. Home cabal i traballador, no fa massa anys encara anava diàriament a la Clínica Girona a fer feina, la seva feina. Poc a poc, va necesitar de la rígida ajuda d'un bastó prim, després s'incorporà en l'ajuda el seu fill Narcís.
Una vida llarga, amb una plenitud que fa una pila d'anys havia abastat. Persona afable i gentil, cultivada, i amb fi sentit de l'humor. Es va adaptar immediatament a les innovacions tècniques en radiologia, amb la facilitat i amb el tarannà que el caracteritzaven.
Nedador incombustible, a l'estiu, a la platja del seu estimat Sant Antoni de Calonge, amb voluntat de ferro. L'hi agradava molt. De jove, amb son germà i altres amics i coneguts de la Rambla, seguien les més importants curses ciclistes, Tour, Giro, Volta... per ràdio! Sentia gran passió per aquest dur esport.
Que una ferma i agradable pedalada el dugui allà on desitgi.
Bon camí, Narcís!


La música durant
la crisi, una bona recepta
Xavier Serra Besalú Girona
Hi ha un filòsof ben pessimista sobre la condició humana, que no expliquem gaire al Batxillerat, tot i el pes que va tenir en l'influencer de moda, Nietzsche.
Es tracta de Schopenhauer (primera meitat del s. XIX): afirma que la nostra naturalesa –no només la humana sinó tota l'essència del món– és l'ímpetu de viure, una voluntat cega. Ara bé, com els deia, és molt pessimista, ja que la vida és bàsicament patiment. La felicitat i el plaer –afirma– només serien breus interrupcions del dolor.
No sembla donar gaire bon rotllo, oi? Doncs bé, entre els tres remeis que proposa, els únics «camins de salvació», indica un primer esglaó, el de l'experiència estètica. I, en l'art, destaca per sobre de tot la música, que «actua directament sobre els sentits i les passions».
En aquest dies ho experimentem sovint, jo com també probablement vostès. Fa uns minuts, la meva Alexa –i no pretén ser propaganda– m'ha recomanat Dear Future Husband, una modesta cançó de la Meghan Trainor. Oli en un llum: si en escoltar-la no ens sentim millor, és que la cosa està de debò fatal.
Que tinguem bones experiències musicals fins que acabi la situació de crisi.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook
L'últim El més llegit