Les projeccions econòmiques de l'FMI, del Banc d'Espanya i el BBVA preveuen per a l'any 2020 una dràstica reducció del Producte Interior Brut (PIB) i un augment de l'atur.
No s'ha de ser cap llumenera per presentar aquestes conclusions quan s'està immers en la pandèmia de la covid-19 amb l'afegitó d'una desacceleració econòmica (un ritme de creixement més baix) que va començar la tardor del 2018.
El problema és com quantificar aquestes evidents percepcions. Hi ha economistes mediàtics que no dubten a escampar les seves opinions convertides en veritats irrefutables. És el cas de Xavier Sala-i-Martín, oracle del neoliberalisme i icona de l'independentisme. Aquest català amb passaport nord-americà, preguntat sobre la pèrdua d'ingressos a resultes d'aturar l'economia, va contestar: «Si haguéssim confinat tres setmanes abans, hauríem perdut milions. En no fer-ho, perdrem milers de milions. I si ho fem malament, bilions». És una llàstima que unes afirmacions tan rotundes no s'acompanyin amb el mètode emprat per validar aquest increment exponencial.
També Santiago Niño Becerra, economista iconoclasta, messiànic i apocalíptic, augura un escenari desolador després de la pandèmia. Segons ell, es complirà «la regla del 4x10»: «Un 10% de caiguda del PIB, un 10% d'augment del deute públic, un 10% d'increment de la taxa d'atur i un 10% de dèficit». És una ocurrència enginyosa usada en màrqueting: són quatre aspectes i deu factors per convèncer un client. Com es tradueix la persuasió en percentatges econòmics? És un misteri astrològic?
Deixant a banda aquests «economistes vidents», hi ha un arsenal matemàtic i estadístic per realitzar models economètrics sobre escenaris futurs, amb més o menys encert.
Ara bé, si els càlculs ja són qüestionables en una situació de «normalitat», el marge d'error és major quan s'analitzen períodes de fortes turbulències.
I és que la conducta humana en un temps d'incertesa és encara més imprevisible, com va passar amb l'acaparament de paper higiènic a l'inici del confinament.
Massa vegades les previsions de reputades entitats econòmiques s'aferren al refrany «si l'encerto, l'endevino», perquè les hipòtesis de treball estan agafades amb pinces.
Per tant, les xifres de deute, dèficit, PIB i atur s'han d'examinar amb cautela, més quan hi ha una situació excepcional. Ningú sap quan acabarà la pandèmia ni quan durarà la fase de recuperació econòmica.
L'escola de negocis ESADE ha elaborat una eina anomenada DIANA que, des de l'any 2010, compara pronòstics i dades reals sobre creixement econòmic i taxa d'atur. La disparitat és tan significativa que confirma l'adagi socràtic: només sé que no sé res.
Però és de calaix que hi haurà un daltabaix.
