El coronavirus continua atacant la gent gran principalment. Les residències d'avis estan patint moltíssim i el nombre de morts continua creixent. Un dels darrers amics que ens ha deixat és Paciano Fermoso, catedràtic emèrit de la Universitat Autònoma de Barcelona i autor de llibres interessantíssims sobre Educació, Pedagogia i Sociologia. Era un home conegudíssim en els ambients universitaris de Girona i que en la seva darrera etapa pública va donar suport a les candidatures d'Adolfo Suárez a les nostres comarques. Malauradament no ha pogut superar la COVID-19 (DEP).

Aquestes darreres setmanes veiem com el virus ens lesiona sense cap mena de pietat. La majoria de la població continua a casa, mentre els nens ja han pogut sortir al carrer i per al proper cap de setmana les mesures, segons el ministre Salvador Illa, ja s'endolciran una mica més i fins i tot es podrà practicar esport.

La pandèmia sembla que va a la baixa, però el nombre de morts i malalts fa fredar. Tant de bo que aviat es pugui aconseguir una vacuna o altrament la situació pot ser caòtica si fem cas d'allò que ens ­diuen alguns experts.

Hom té la impressió que el Govern espanyol fa el que pot, però els esdeveniments l'han superat. S'improvisa massa sovint i a vegades es crea una confusió que no és gens aconsellable en aquests moments de pànic. En no existir un full de ruta clar, un sector de la ciutadania s'angoixa i palesa la seva preocupació, ja sigui als mitjans de comunicació o a les xarxes socials, que avui estan més de moda que mai.

Però lamentables són algunes declaracions i actituds de determinats personatges catalans, com el president de la Cambra de Comerç de Barcelona, del president de la Generalitat o de la portaveu del govern.

Més d'un fa mèrits per tal de col·locar-se en una bona posició davant unes properes eleccions catalanes. Joan Canadell, que és un activista més de l'ANC, ha manifestat: «Espanya és atur i mort; Catalunya, vida i futur». Lamentable i patètic. Quan els hospitals són atapeïts de malalts i molta gent ha perdut els seus éssers estimats, un ximplet amb responsabilitats entre el sector econòmic de casa nostra es dedica a escampar merda. Quina vergonya!

La consellera de Presidència, Meritxell Budó, que és una altra incompetent de campionat, ha dit: «Si Catalunya fos independent no tindríem ni tants morts ni tants infectats». I s'ha quedat tan ampla. Sense cap mena d'escrúpol intenta culpar el Govern de l'Estat de tota la problemàtica sanitària, com si la Generalitat no en tingués les competències i Artur Mas no hagués protagonitzat les retallades per tal d'injectar diners a Tv3.

I si amb això no n'hi hagués prou com per quedar ben retratats, en Quim Torra no es dedica només a desautoritzar Pedro Sánchez, sinó que intenta buscar el conflicte amb els seus socis de govern d'ERC. El darrer que ha rebut els seus dards ha estat Roger Torrent. Per sort ningú no li fa gaire cas.

Tot plegat, per llogar-hi cadires. El virus ha superat no només el Govern espanyol, sinó també l'italià, el francès, l'anglès o l'americà, que acaba de veure com Donald Trump aconsellava als americans beure desinfectant per tal de matar el virus. Delirants els seus mots, de debò.

O es posa una mica de seny o arribarà l'hora dels populismes, ja siguin de dretes o d'esquerres. La unitat que es viu a Portugal entre les forces polítiques, a Espanya sembla impossible. És una llàstima però el COVID-19 passarà factura no només a aquells que prenen decisions equivocades, sinó també a aquells que es dediquen a sembrar l'odi i posar pals a les rodes. La majoria de polítics continuen confinats a casa -els de l'Ajuntament de Girona, per exemple, han fet un ridícul espantós amb els seus cants- sense visitar hospitals ni geriàtrics, en definitiva sense que els professionals sanitaris sentin el seu suport. Un càrrec públic té l'obligació de trepitjar el terreny i assumir riscos i deixar-se d'exhibir per les xarxes socials. Tant de bo que ben aviat el coronavirus sigui història i els electors puguin enviar una bona colla de polítics a casa seva.