Les històries inclouen elements d'aventura i suspens que desperten interès. En continguts tan desagradables com els relacionats amb la pandèmia de la COVID-19, també hi ha components d'aquest tipus. La solució dels nostres problemes comporta riscos, que són, com s'ha dit, fonamentals en els relats. Però les dificultats dels protagonistes, és a dir, nosaltres, no se superen d'una manera automàtica. Tant de bo. Els moments més complicats generen suspens. La mort, la malaltia, el confinament, la crisi... contribueixen a l'avanç de la història, però no en són els factors principals, com sovint es creu. No tindrien sentit sense l'estructura narrativa que els confereix el nostre desig col·lectiu. Els relats clàssics s'organitzen a partir d'un principi universal: la lluita entre el bé i el mal. Tant als textos religiosos (àngels i dimonis, justos i pecadors) com a les sèries contemporànies (policies i delinqüents, maltractadors i víctimes), passant pels contes infantils i les pel·lícules tradicionals (fades i bruixes, herois i vilans), el bo preval sobre el dolent, tot i que les amenaces creixin constantment i calgui vèncer-les una vegada i una altra. No és d'estranyar que aquest objectiu el compleixin personatges amb poders extraordinaris, especialment quan el perill es materialitza en forma de destrucció (aparentment) imparable. El gust per aquestes narracions és inherent a l'ésser humà, com demostra l'estudi de les cultures preliteràries. Qui rematarà la missió aquest cop?