La pandèmia de la COVID-19 ha colpejat amb duresa el món. A casa nostra tenim milers de morts, centenars de milers de persones sense feina, empreses que estan a punt de tancar i les finances públiques amb una situació gens favorable. La situació comporta sacrificis per a tothom, però la nova normalitat en comportarà molts més.

A Catalunya s'ha aprovat un pressupost irreal (no contempla una baixada d'ingressos que serà històrica), mentre que Espa­nya exigeix solidaritat a Europa i anuncia noves prestacions socials. El deute públic es dispararà i l'haurem de pagar entre tots.

Escolto molts missatges optimistes arreu i molt pocs que responen a preguntes clau sobre com recuperarem l'economia. Estem disposats a treballar igual o més i a cobrar menys? Som conscients que les administracions públiques, per pagar la factura d'aquesta crisi, hauran d'apujar impostos i que això suposarà una disminució de la renda disponible de les famílies?

Ben aviat, el debat haurà de ser com aplicar aquest increment de la pressió fiscal a ciutadans i empreses. S'hauria de fer a través d'impostos directes com l'IRPF o l'impost de Societats, tenint en compte la renda o la riquesa del pagador, o seria millor fer-ho a través d'impostos indirectes com l'IVA, que afecten a tothom per igual?