Hi ha estratègies millors i pitjors contra el coronavirus, però només una elecció: salut o economia. Regne Unit va buscar la immunitat de grup, encara que hi hagués «morts abans d'hora». Després va canviar d'estratègia i, després de tres setmanes a la UCI, el primer ministre, Boris Johnson, és extremadament curós respecte a reobrir l'economia perquè no vol llençar per la borda tot l'esforç de prevenció.
Els països nòrdics, molt comparables en les seves condicions climàtiques, demogràfiques, socials i sanitàries, han registrat 3.011 morts per coronavirus, pocs per als que tenim per aquí. Noruega i Finlàndia van prendre mesures restrictives. Suècia, amb prou feines: van confiar en la responsabilitat individual i el civisme per evitar la propagació. A Suècia hi ha més de 2.100 morts. A Noruega, 201, i a Finlàndia, 190. A Suècia tenen cinc vegades més morts, perquè va importar menys el seu nombre.
Per sobre del clima i de la fortalesa del seu sistema de salut ens diferencia dels nòrdics la manera de viure a casa i al carrer. Allà els joves s'independitzen amb 18 anys i els vells viuen apartats dels nens. El tipus de família, el presentisme laboral, l'horari de la televisió i la subscripció d'una hipoteca són més comuns i afecten més els espanyols que totes les diferències que gelosament ens assenyalem per convèncer-nos que som un país plural i assegurar-nos la major asimetria possible.
Les autonomies, no responsables de la tancada, volen per a si l'encert de la sortida. Està bé si dels criteris de velocitat s'exclouen les ganes, es modera la necessitat, sobretot la dels menys necessitats, i no s'oblida quina és l'elecció perquè la persiana que apuja un no caigui com guillotina sobre un altre.
