Més d'un cop he elogiat la vida i li he mostrat respecte i agraïment per moltes raons. Crec fermament que la vida se m'ha portat molt bé i també amb les persones que estimo. Una de les lloances cabdals, més insistents que he destacat, és el fet que la meva existència s'ha descabdellat en un període temporal sense guerres. No he anat a la guerra, a cap guerra.

De petit escoltava els tràgics relats de la Guerra Civil fratricida del 36 que trencà en dues parts irreconciliables la societat, relats de sang i de por, d'odis i venjances. Pensava que als meus 74 anys acabats de complir moriria sense haver hagut de suportar una guerra, i una guerra es fa guerra quan es defineix l'enemic contra el qual lluitem cruament i al qual cal matar per sobreviure. Hem metaforitzat la pandèmia de la COVID-19 en una guerra, una tercera guerra mundial contra unes forces hostils invisibles, contra un virus en forma de corona que ens ofega i ens elimina.

Ara estem en guerra i la força que ens hostilitza és quasi invisible, una tropa ­guerrera i letal vinguda de l'est que causa estralls dolorosos entre tot el món, per això ja ha estat definida com la tercera guerra mundial, però vírica.

La Marta és psicòloga, viu clausurada a casa seva i feineja per internet perquè molts clients li fan consultes per saber com endurar aquest tediós i allargassat temps de reclusió. Ella i una psiquiatre són les úniques entre els nostres amics que practiquen el teletreball. La Marta és una gran lectora i ara li costa concentrar-se. Se li fan llargs alguns dies perquè és molt sociable, una activista de les trobades i de la xerradissa.

Sempre ha estat addicte a les sèries però ara la fastiguegen perquè abans les consumia voluntàriament, ara, obligatòriament per no pensar, per matar el temps. El seu pare, de 78 anys, ha resultat ser un malcreient, com un nen petit entremaliat. No fa bondat. Tota la vida ha treballat els camps i no pot aguantar-se sota un sostre, li cauria la casa a sobre. S'indisciplina diàriament i s'escapa a feinejar els horts i la vinya i algun dia fins ha anat a comprar. Ja no sap què fer amb ell.

En canvi la Geni, una noia que estimem molt, ella és de tots els nostres amics la que més malament s'ho passa i la de més incert futur. Només de familiar li resta un germà al qual veu poc. Viu isolada en una casa pagesa massa lluny del nucli urbà; surt a passejar el gos i a comprar. Està molt anguniejada perquè el seu ingrés econòmic deriva de la temporada turística i enguany serà catastròfica. Sempre ha viscut al dia, no ha fet mai un raconet, una guardiola, pel temps de les vaques flaques, tant ingressa, tant gasta, tot pensant que estiu rere estiu les vacances portarien turistes a l'illa. Ara ho veu tot magre. Ja té dificultats per pagar el lloguer de la caseta rònega que habita i amb l'únic escalf d'una llar de foc. Va ser de molt jove hippy fugint d'uns pares, segons ella, uns verdaders psicòpates. Sentim una gran tendresa per ella perquè és una dona excepcionalment bona i molts s'han aprofitat d'ella, de la seva innocència natural. És la que ens fa patir més. A voltes ens ha confessat que si la vida perd sentit no li importaria tirar-se per un penya-segat.

Una companya, la Nita, és una descreguda, una addicta a les teories conspiratives propagades pels antisistema i devota seguidora del curandero Josep Pàmies, famós per les seves pseudoteràpies, que fins i tot convencé a individus que abandonessin els tractaments oncològics i, ara, ha fet córrer que la COVID-19 es pot curar amb unes 25 hores amb diòxid de clor.

La repugnància de la nostra amiga a la medicina oficial l'ha manifestat sovint al llarg d'anys de relació. El que per tothom és un desastre, un atemptat de matriu islamista, un xoc d'avions, per ella té sempre un significat alternatiu al parer comú. No ens sorprengué quan li escoltarem per videoconferència la seva especulació, extravagant per nosaltres dos, sobre l'actual pandèmia, que és provocada per l'empresa farmacèutica ramificada en tots els països rics per vendre una vacuna que ja tenen elaborada però abans han de deixar que el virus cometi un genocidi.

Per ella totes les indicacions recomanades pels sanitaris només serveixen per infondre por a la gent. No s'havia d'haver confinat, ens hauríem de petonejar i abraçar, fer la vida quotidiana de sempre. Quan li exigim proves que sustentin la seva hipòtesi no en té cap altra que la seva intuïció i la seva experiència vital. Està fa anys en contacte amb el curanderisme i la medicina tradicional, creu en un xaman xalat que té molts judicis pendents. La seva fe, com totes les fes, és tan cega que es nega a veure informacions televisives o periodístiques perquè pretenen manipular-nos. En un moment acalorat de la discussió va proclamar que el coronavirus no existeix, que és la grip anual un xic més danyosa i manipulada pels mitjans controlats per la indústria farmacèutica.

No és pas l'única persona que sospita que tot és una camàndula i que el virus es va deixar escapar intencionadament d'un laboratori xinès, però cap conspiranoic (com se'ls anomena) en sap el motiu i esgrimeixen hipòtesis inversemblants: rics contra pobres, comunistes contra capitalistes, joves contra vells, Orient contra Occident, conxorxa xinesa-russa contra tot el món, etc.

A en Jordi, el nostre bon amic tan generós, li ha sortit de dins el pagès que l'habitava i havia reprimit tota la vida per dedicar-se en exclusiva a la botiga. Ara per fi pot estar-se tot el dia cuidant les figueres, les oliveres i el tros que sembra de patates i verdures. Si pot surt amb la barca a pescar. És, malgrat el dolor, completament feliç.

Ànims i que tinguem sort!