Bona gestió

Ramon Buil Arumi i Rosa Fortea Izquierdo Fornells de la selva

Cada dia sobre les cinc de la tarda les nostres cames ens volen fer anar a la Residència Geriàtrica Les Vetes de Salt. Hi ha la nostre mare. La inèrcia deu ser pel costum de visitar-la gairebé cada dia. Ara no pot ser, estem confinats. Ens fa mal el cor. Compensa una mica l'angoixa tenir constància de la boníssima gestió de tot l'equip que la cuida. Ens consta que des de Direcció, Infermeria i fins al darrer nom de la plantilla estan bolcats en les necessitats dels estadants.

L'edat de la nostra mare ens preocupa i més en aquest moment pandèmic que fa estralls a molts geriàtrics. Ens tranquil·litza la gestió preventiva establerta per evitar la irrupció de la COVID-19 en el centre. Fins avui ho han aconseguit. Tancar l'edifici a pany i forrellat des dels primers dies de març, passant per un programa intensiu de desinfeccions exteriors i interiors, concretar a temps la compra de material de protecció per a personal i estadants, canviar i adaptar protocols interns, entre d'altres, segurament són part de l'èxit. En la nostra opinió les mesures adoptades estan donant fruits. Enhorabona.

Ens consta també el suport incondicional i imprescindible dels equips sanitaris del CAP Salt. Val la pena reflexionar-hi i valorar-ho. Fem públic el nostre reconeixement a tots els col·lectius esmentats que desenvolupen feines arriscades, sacrificades i vocacionals. També formeu part del grup d'herois. Moltes gràcies i no defalliu.

Nova lliçó de la vida?

M. Queralt Moras i Mercader Corts, Cornellà de terri

Molts missatges de «tot anirà bé». No, no tot està anant bé i no tot acabarà bé.

Potser molts no hauran perdut res ni ningú, però hi ha molts altres que hauran perdut un ésser estimat i hauran de lluitar contra el dol. Molts d'altres hauran lluitat contra la COVID-19, uns des de casa i altres des de l'hospital, i això els deixarà seqüeles psicològiques, sens dubte. La por que deuen haver sentit, el dolor físic, l'angoixa d'estar tancats en 10 metres quadrats i sentir que si s'acosten a algú poden provocar-li un dolor irreparable.

Molts d'altres simplement hauran estat confinats, però lluny dels seus familiars. Sentint por que emmalalteixin, enyorant-los i no podent dedicar-los un «t'estimo» a menys d'un mentre de distància. I sí, sort en tenim de les noves tecnologies que ens estan salvant, però res es pot comparar amb una abraçada dels que més estimes.

Molts d'altres s'hauran quedat sense feina. Molts deutes, molts contractes de lloguer no renovats que comportaran que molta gent estigui sense un sostre i, inclús, molts que no tenen ni tindran res per posar-se a la boca i saciar l'estómac. I això, creieu-me, que no ho podrà assumir tot Serveis Socials. Farem, com sempre, tot el que estigui a les nostres mans.

Només espero que això ens ajudi a valorar les diferents professions que avui ens estan salvant i tinguin el reconeixement que es mereixen i que d'una vegada per totes es posi èmfasi al que realment és important.

I amb tot això us vull dir que sí, evidentment que tot això algun dia acabarà, però sento dir-vos que no tot anirà bé, perquè de fet fa massa dies que no està anant bé i que el que ve no serà gens fàcil però que ho haurem d'afrontar com una nova lliçó que ens planteja la vida.

Parietària i confinament

salvador tarradas gualta

La parietària és una planta que, com el seu nom indica, es fa a les parets i murs dels carrers, patis, i terrasses de pobles i ciutats. Per collir-la no cal, pràcticament, sortir de casa. El metge grec Dioscòrides (40-50) en el seu tractat de plantes medicinals ja va fer una descripció de les seves propietats curatives. Un altre metge i botànic, Linné, al segle XVIII li va afegir l'etiqueta llatina officinalis, reservada per a les plantes amb propietats medicinals demostrades.

La principal virtut de la parietària és la seva acció diürètica (que fa orinar), amb l'avantatge sobre altres plantes i fàrmacs diürètics, que no produeix baixades de potassi, ja que en conté en la seva composició.

La manca d'exercici físic provoca disminució de la micció i certa retenció de líquids, que es poden compensar prenent dues o tres infusions de fulles i tiges de parietària, aromatitzades amb llimona o taronja i endolcides, optativament, amb sucre o mel.

Tot esta escrit menys els suïcidis

Carles Mallart girona

Luz Arnau mèdium/canalitzadora de Barcelona, a RAC1 li varen fer a l'octubre passat una entrevista, hi ha un àudio d'uns 4 minuts on clavava exactament fil per randa el que segons ella passaria el primer semestre del 2020, un virus provinent de Xina-Japó amb vibració molt densa, deia que es produiria un canvi de conciència, uns canvis per l'envelliment de la població mundial... i que moriria moltíssima gent sobretot gran, jovent pocs. L'àudio els ho dic de debò esgarrifa per al·lucinar perquè l'ha encertat al 100% i el que està per venir de terratrèmols, volcans... S'ha muntat tal enrenou mediàtic que la dona ha comunicat a través de la seva web que està molt disgustada perquè l'àudio s'ha viralitzat i no era la seva intenció.

Fa molts d'anys que m'agrada estudiar, practicar astrologia, videntcanalització, parapsicologia, pèndol... Com editors del llibre del Dr. Bardalet, El que m'han ensenyat els morts, de la periodista Tura Soler, allà jo explicava al novembre de 2018 tot el que es mou en aquest món fascinant de l'adivinació, del futur per entendre'ns.

No pretenc imposar cap teoria a ningú, només que reflexionin. Tot, absolutament tot, està escrit, excepte els suïcidis, que són de «lliure albir» el dia que neixem, el dia i lloc que morirem com un DNI gravat al nostre front, per la qual cosa a mi la Luz Arnau no m'ha sorprès en absolut, tot el contrari, fa 24 anys que m'agrada estudiar, llegir i practicar aquests temes. Hi ha unes poques persones que tenen un «do especial» de «conexió o canalització» i diguem-ho tot, també a la vinya del senyor hi ha molts farsants.

Molts polítics d'altura mundial, i també d'aquí tenen gabinets propis de parapsicologia i les grans decisions són estudiades al mil·límetre per aquests professionals. Algú encara se sorpren del Nostradamus, però tampoc cal anar tan lluny. Veure per creure.