Les conjectures, la majoria de les vegades, són llegendes poc adequades que ens explica la nostra pròpia ment. Crec que és bo deslligar-se de tot allò que gravita al costat de la suposició. Pel que sembla, comença la desescalada, i tots hem de ser gest d'entusiasme, força i ànim. No és difícil sostreure's d'allò que no busca un resultat feliç. Tots hem de pensar a ser l'infinit cel d'una nova terra i fins i tot igualar amb la nostra actitud el seu propi esplendor.

La nostra existència, ho han pogut veure, és el somni de la mort; la mateixa que d'un dia per l'altre, ens canvia de refugi i ens porta a l'eternitat. En definitiva, tot (si un té voluntat) ens fa pensar.

La vida és curta, molt curta, al final tot es redueix a estones. El somort, pel que es veu, només ens espanta si ho veiem en gran. Però crec que és hora de començar a pensar en el petit; igual és el moment de recordar les coses que deixem morir per orgull, per covardia, per rancúnia, per por i un llarg etcètera.

No, no esperem a plorar per estupor, commoció o pena, siguem valents i sortim amb ganes d'arreglar l'advers. Donem-li la benvinguda al valor i descobrim les ganes, només així, serem l'eloqüència que projecta els nostres desitjos; la mateixa, que sense nerviosisme ens porta fins a ells. Sempre tenim el mal costum de retardar-ho tot, per desgràcia, pensem que ja tindrem temps. Però ja veuen, al costat del no viscut (per renúncia o por) hi ha l'arruga del temps que sempre ens mira amb mala cara.

Després del confinament, és el moment d'unir pensaments i reconciliar-se amb l'amplada del valor, enrere queda el sonor silenci d'un món destrossat per un virus. I potser, el remordiment de no haver atresorat millor el temps; tots hem d'entendre que el càntic que millor funciona és la vivència, el famós Resistiré és música prestada que protegeix la suggestió i transporta els desitjos humans. Però, què volen que els digui, hi ha cançons que almenys a mi em deixen la gola assedegada i ni amb dos gotets d'aigua em passa.

Nosaltres mateixos som una fàbrica de reconstituents, crec, que al costat del venidor sol de l'estiu comença una suprema vida, és molt important saber, que al costat dels nostres despertars (cada dia) hi ha moltes oportunitats i no hem de desaprofitar-les; la mort és tan injusta que d'un dia per l'altre ens porta a criar malves.