Després de sis setmanes confinats i amb alguns dels principals sectors econòmics del país totalment paralitzats, sembla que comença el difícil camí del desconfinament.
El president Sánchez va presentar fa molt poc els diferents passos que ens esperen per tornar a una relativa normalitat. Amb tota la prudència del món, sembla que entre un mes i mig i dos mesos, la majoria d'activitats econòmiques del país estaran funcionant. Caldrà veure què passa finalment, amb totes les concentracions de persones i els negocis que depenen d'aquestes.
Sembla doncs, que l'emergència ha quedat enrere i ara toca el trànsit cap a una normalitat que no ho acabarà de ser.
Quan comencem a entrar en aquesta segona fase de l'emergència, la gran pregunta és: quina realitat ens trobarem d'aquí a quinze dies? Després de dos mesos de confinament, com estaran els nostres pobles i ciutats? Quin impacte ha tingut l'aturada de dos mesos en l'economia real?
És evident que l'impacte serà important, però difícilment podem preveure la magnitut de l'afectació a escala local fins que es pugui tornar a obrir i comprovem quants negocis no aixequen la persiana o quanta gent s'ha quedat sense feina.
Després de gestionar eficientment l'emergència -els governs locals són les administracions que més bé han gestionat l'emergència segons la majoria de catalans- ja toca pensar en la recuperació. De fet, ja fa uns dies que els governs locals haurien d'estar pensant en diferents escenaris, en com contribuïr a la recuperació econòmica, en com poden ajudar al seu teixit econòmic a tirar endavant. I és que si bé la preocupació mèdica es manté, la preocupació econòmica també serà prioritària en els propers dies.
Cada municipi té un teixit econòmic i unes realitats diferents, alguns amb sectors molt afectats per la situació i d'altres menys, però en menor o major mesura, la incertesa és molt gran.
Davant d'això, la majoria de municipis i organitzacions, en el primer que pensen és en el pressupost municipal i en les modificacions de crèdit per tal de canviar partides econòmiques que ajudin els sectors més afectats per la crisi provocada per la COVID-19. Sembla que la resposta és senzilla: subvencions, reducció d'impostos i bonficacions, però lamentablement això només és un pedaç. Una solució a curt termini que pot ajudar molts petits negocis a gestionar la situació, però sembla que no serà suficient. Sobretot, perquè els pressupostos municipals són els que són. D'aquí la importància de poder gastar el superàvit en aquesta crisi sense precedents. I és que més enllà del pressupost municipal, la solució local als mesos de crisi que ens venen a sobre passen per innovar en tots els sentits. Des del sector privat i des del sector públic. Mai com ara, les idees a escala local han tingut una importància tant cabdal.
I és que ha arribat l'hora de les idees.
Alguns municipis ho han entès i s'han posat les piles. Buscant solucions imaginatives a una nova realitat que com a mínim durarà uns mesos. Aquestes idees novedoses poden ser la diferència entre aconseguir mantenir el teixit econòmic durant els mesos més difícils o que aquest agonitzi i molts negocis hagin de tancar.
Es tracta de desenvolupar idees que permetin que els comerços, restaurants, hotels puguin continuar essent més o menys rendibles garantint el distanciament social i garantint la seguretat sanitària o afavorint la venda en línia i el repartiment en els petits comerços, o atraient nous turismes als habituals.
Alguns ajuntaments ho estan fent. L'Ajuntament de Figueres ha iniciat una campanya per convertir els seus eixos comercials en zones sanitàriament protegides i subvenciona part de les inversions dels comerciants en mesures de seguretat sanitària com la instal·lació de mampares, màquines de desinfecció de locals, etc. O el mateix ajuntament estableix un mecanisme de mediació amb el Col·legi d'advocats de Figueres per tal de fer processos de mediació entre propietaris de locals comercials i llogaters per tal de flexibilitzar els lloguers durant aquest període. L'Ajuntament de Falset, per exemple, proposa que els bars i restaurants amb poc espai interior puguin ampliar les terrasses a costa de l'aparcament regulat i així disposar d'espai per poder garantir el distanciament social i mantenir la rendibilitat del negoci.
Són només algunes idees, que no tenen un gran cost però poden suposar la supervivència de molts negocis a l'entorn del comerç, la restauració o el turisme. La vida en moltes ciutats.
Però si hi ha quelcom necessari és tirar endavant idees relacionades amb el món de la cultura. I no és impossible. Agafem com exemple Girona, pel que fa als espectacles, cap espai farà possible la rendibilitat d'un espectacle si s'ha de reduïr l'aforament a un 33% de l'habiltual, llevat de la sala gran de l'Auditori. Si tenim en compte que la mitjana d'espectadors a Girona pels espectacles teatrals i musicals és de unes cinc-centes persones, per què no es podria habilitar un espai temporal per espectacles a la Fira de Girona o un altres espai, on es garantís el distanciament de seguretat amb butaca i alhora la suficient xifra d'espectadors que faci rentable l'espectacle (a l'entorn de 500). La inversió no seria molt gran i mantindria part de la indústria cultural local que ara està aturada. Només hauria funcionar durant els mesos de travessia cap a la nova normalitat.
I és que més que mai seran les idees les que salvaran el futur de molts negocis a escala local. Idees públiques, però sobretot privades. D'aquí a uns mesos veurem qui va tenir més encert.
