02 de maig de 2020
02.05.2020
Diari de Girona

Cartes

02.05.2020 | 06:00
Cartes

El brot de coronavirus al centre Maria Gay de Girona: casualitat o negligència?
Família Guillén-Mudarra Anglès
El passat dia 29 d'abril apareixia a diferents mitjans de comunicació la notícia del brot de coronavirus al centre sociosanitari i geriàtric Maria Gay de Girona el qual afecta, fins ara, gairebé la meitat dels seus residents. A casa, malauradament, feia setmanes que ho temíem. El nostre pare i avi, Federico Guillén Salellas, hi residia des de feia poc més d'un mes.
El centre Maria Gay havia romàs lliure de la COVID-19 fins que el dia 9 d'abril es va informar a les famílies del trasllat a les seves instal·lacions, aquell mateix dia, d'un malalt de COVID-19 extern, adduint el fet que es tractava, a més de geriàtric, d'un centre sociosanitari. Sembla que la persona encarregada de prendre aquesta decisió va restar aliena al fet que el 80% de l'ocupació d'aquest centre estava destinada a residència geriàtrica, mentre que només uns quants llits servien a l'atenció sociosanitària. Així doncs, és probable que tampoc reparés en què el centre sociosanitari i el geriàtric comparteixen edifici. Si bé és difícil demostrar que aquest trasllat fos el fet desencadenant del brot de coronavirus, la decisió presa des del Departament de Salut resulta, si més no, temerària i molt qüestionable. Aquesta actuació va suposar una negligència flagrant, contrària al principi d'aïllament dels col·lectius amb alt grau de vulnerabilitat. Si a aquest fet hi sumem que el trasllat d'aquest pacient extern i el brot de COVID-19 al centre s'han succeït en un període consecutiu en el temps caldria, com a mínim, plantejar-se les probables i fatals conseqüències d'aquesta determinant decisió i depurar-ne la responsabilitat.
En Federico Guillén Salellas va morir el passat 26 d'abril a l'hospital Santa Caterina. El 21 d'abril una ambulància el va traslladar des del centre Maria Gay on portava tres dies amb febre i tos. El primer que feren a l'hospital fou realitzar-li la prova de COVID-19. Va resultar positiu. Encara esperem que algú del centre truqui a la família per interessar-se pel seu estat de salut.


L'horror dels
cabells blancs
Fiona Llopart Mases GIRONA
No són números. Prou. Són persones. Quan hem decidit que les seves vides són menys dignes que les nostres? Quan deixarem de pensar en el nostre melic europeu per oferir una mica de la nostra egoista i mesurada ajuda a qui més ho necessita? Sembla que l'evacuació dels camps de refugiats encara té un llarg camí. I mentrestant, què? Deixem famílies podrint-se en condicions inhumanes? No home no! No em facis riure! Mentrestant el que toca és esbufegar per l'esforç que ens causa la nostra atrafegada vida confinada! Queixar-nos que ara se'ns veuen els cabells blancs a les videoconferències i que per dinar toca verdura. No fos cas que, a poc a poc, dirigíssim l'atenció als 42.500 números incòmodes; que els pobres governs capitalistes ja en tenen prou amb els de la crisi que vindrà!


Segones residències
Jordi Viu Abad sabadell
n Som una família amb una nena de 12 anys. Vivim a Sabadell, província de Barcelona, i tenim una segona residència a la província de Girona. No podrem anar a la segona residència fins a la nova normalitat.
No és el nostre cas, però segurament, altres famílies tenen la segona residència a 10 0 20 km del seu habitatge habitual però és en una altra província, i tampoc hi podran anar.
Entenc la limitació perquè no es produeixin desplaçaments massius i de llarga distància. Però crec que és més segur i responsable anar a la segona residència que a un hotel, encara que la residència sigui en una altra província i l'hotel en aquesta.
S'ha plantejat el Govern l'opció que en la fase 2 es pugui anar a la segona residència, si està situada en la mateixa província o les confrontants?
D'aquesta forma també es limitarien grans desplaçaments i no es privaria a les famílies de poder gaudir de la segona residència.
Han de tenir en compte les ganes d'un petit canvi d'aires unit amb el futur econòmic incert per a moltes famílies, anar a un hotel o llogar un apartament en la mateixa província no crec que s'ho plantegin, passessin el dia i a dormir a casa. Poder gaudir de la segona residència seria una solució.


Resposta a la denúncia d'UGT sobre les condicions laborals a la Residència de gent gran de Palau
Anna Casas Ferrer girona
Com a treballadora auxiliar sanitària d'aquesta residència m'agradaria exposar que uns dies abans que comencés l'estat d'alarma, nosaltres ja teníem a la nostra disposició el material necessari per protegir-nos i salvaguardar els usuaris de la residència, amb les mascaretes quirúrgiques, els guants i las solucions alcohòliques. Considerant el desconeixement d'aquest virus crec que s'ha actuat de la millor manera possible per part dels superiors. Des del moment que es va saber que hi havia usuaris infectats, el mes ràpid possible es van fer proves de serologia a tots els residents i a tots els treballadors. A partir d'aquí tots els treballadors hem disposat d'EPIs i mascarets FP2. També m'agradaria contrastar que s'ha contractat molta gent, que no està capacitada i que s'està ensenyant dia a dia, i que agraïm la seva il·lusió i ganes per aprendre en aquests moments tan difícils. Dir que els contractes han servit per cobrir les baixes i no per augmentar la plantilla.
Des de l'inici de la pandèmia les infraestructures es van sectoritzar adequadament i al mateix temps des que s'ha sabut que hi ha alguns residents positius s'ha pres la mesura necessària d'aïllar cada usuari a la seva habitació. Per acabar desitjo que aquesta carta pugui tranquil·litzar els familiars, fent saber que estem donant el millor de nosaltres mateixos perquè els residents estiguin ben atesos i rebin el confort i l'amor que es mereixen.
Tot anirà bé.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook
L'últim El més llegit