La pandèmia que estem patint degut a la COVID-19 s'explica, en bona part, per la pertorbació de la jerarquia de valors que al llarg dels anys hem fet, quan hem arraconat els valors fonamentals i els hem substituït per altres paràmetres que ens han fet menys humans i que han fet malbé el planeta.

La Constitució Gaudium et spes, del Vaticà II, ens avisava dels problemes de la humanitat si continuava alterant la jerarquia de valors. El 1965 els bisbes ens recordaven que «el progrés humà porta en si mateix una gran temptació», si s'altera o es pertorba la jerarquia de valors, és a dir, si «els homes només tenen en compte els propis interessos, no els dels altres». I és que l'egoisme «fa que el món no sigui ja l'espai d'una autèntica fraternitat». Gaudium et spes remarcava un fet preocupant: «el poder creixent de la humanitat ja amenaça de destruir el mateix gènere humà».

Aquest text, que ens dona unes pautes per «superar aquesta calamitat tan deplorable», ens demana «purificar i perfeccionar per la creu i la resurrecció de Jesús totes les activitats humanes, les quals, a causa de la supèrbia i de l'egoisme, es veuen cada dia en perill». Com ens deien el bisbes, es tracta d'usar les coses, no d'abusar d'elles. O encara pitjor, de destruir-les.

Aquest text aprovat pel Concili fa 55 anys, també ens recorda que «la llei fonamental de la perfecció humana, i per tant, de la transformació del món, és el manament nou de l'amor», ja que «l'esforç per instaurar la fraternitat universal no és cap utopia» i per això els bisbes ens alertaven del desastre que ens podria venir, si capgiràvem la jerarquia de valors. I és que en compte d'afavorir la fraternitat i la solidaritat entre els homes, la cura de la creació, la cooperació entre els pobles i la sol·licitud pels més desafavorits, ens hem deixat portar per l'egoisme, l'afany de diners, la sobreexplotació dels recursos naturals i el maltractament del planeta. No hem sabut (o no hem volgut) viure amb harmonia amb la natura i amb els altres éssers vius, sinó que hem preferit sobreexplotar els dons que hem rebut de Déu, acaparant-los per a nosaltres mateixos i deixant al marge els més pobres de la societat.

Ara ens convé recordar les paraules del papa Francesc, quan el 27 de març, a la plaça del Vaticà totalment buida, ens recordà que «estem en la mateixa barca» i per això «ningú no se salva sol».

Després de superar aquesta pandèmia hem d'aprendre a viure d'una altra manera, tal com ens demana la Constitució Gaudium et spes, no mirant només pels propis interessos (sense tindre en compte els dels altres) sinó fent-nos càrrec de les necessitats de la humanitat.

Tant de bo que després d'aquesta pandèmia no ens adormim en el benestar (els qui puguin fer-ho) i en la indiferència, sinó que visquem atents als altres, per així créixer més i més en fraternitat i en solidaritat.