03 de maig de 2020
03.05.2020
Diari de Girona

Cartes

03.05.2020 | 06:00
Cartes

El compte de la vella, 30.662 morts
Tomás Atance Bertos Girona
En el moment actual ens desborda la informació, després de corbes i pics molts ciutadans tenim dubtes sobre l'abast real del nombre de morts per la pandèmia donada la disparitat de xifres i mètodes de comptabilitzar segons comunitats, estat, etc.
A part de l'INE, Institut Nacional d'Estadística, hi ha el Sistema de Monitorització de la Mortalitat diària (MoMo) a Espanya, que utilitza la informació de mortalitat per totes les causes que s'obté diàriament de 3.929 registres civils informatitzats del Ministeri de Justícia, corresponents al 93% de la població espanyola i que inclou totes les províncies. Les estimacions de mortalitat esperada es realitzen mitjançant models restrictius de mitjanes històriques basats en la mortalitat observada des de l'1 de gener 2008 fins a un any previ a la data actual.
Visualitzant la web on apareixen les dades del (MoMo) podem comprovar que 3 dies abans de l'inici de l'estat d'alarma, el 10 de març la xifra diària de mortalitat esperada i observada era molt pròxima, 1.195 a 1.200. El dia que més defuncions a Espanya hi va haver va ser el 31 de març, 1.124-2.466, o sigui, un 119% més, després d'aquest dia la xifra de morts ha anat descendint amb algun lleu repunt. Si ens centrem en el període comprès entre el 17 març i 28 d'abril la xifra de mortalitat esperada i observada va ser de 47.434-78.096 amb una diferència de 30.662 persones, fet que representa un excés del 65%. D'aquestes xifres el 74% corresponen a persones majors de 74 anys, en segon lloc amb un 52% se situen les persones de 65 a 74 anys. D'aquest percentatge hi ha poca diferència entre dones i homes.
L'expressió col·loquial «el compte de la vella», com ja saben, consisteix a fer càlculs senzills, sense recórrer a complicats mètodes matemàtics. Per tant, si fem el compte de la vella hem d'atribuir a la pandèmia la diferència entre la xifra de mortalitat esperada i observada.


Pobresa
Eulàlia Rodríguez Pitarque Torroella de Montgrí
En aquests primers quaranta dies de confinament no havia vist persones buscant a les escombraries de darrere de casa. Ara amb el desconfinament ja n'hi he començades a veure. Hi ha persones que continuen passant gana, que continuen mirant què poden trobar d'allò que els altres llencem. Alguna cosa no estem fent bé perquè hi hagi qui ara s'exposi a estar malalt perquè hi ha necessitats, com la de passar gana, que passen per davant de la salut.


Urgeix canviar la normativa vigent
Josep Maria Pons Vilahur Palamós
Amb consternació veig com mentre la població estem suportant amb estoica resignació aquest llarg confinament, hi ha gent que segueix fent estralls en la natura. Això ha passat aquí a la Pineda d'en Gori, part integrant dels valors culturals i espirituals de palamosins i forans. En aquest indret ja s'està treballant en la construcció del tercer edifici. Un altre mastodont, de què van? Continuen, a més, talant pins a dojo i, com escarni, arranquen plantes invasores. Deu ésser per perdonar-se els propis pecats? També durant aquest confinament, el consistori s'ha afanyat a donar via lliure a la destrucció de La Pineda del Càmping La Fosca –23 de març, BOP de Girona–, per fer-hi la Urbanització Bellafosca SL: una pila de ciment armat entatxonada entre carrers estrets.
Malauradament de res ha servit el diàleg amb l'Ajuntament de Palamós ni com a veïns ni com a associacions ecologistes. La conflictivitat que estem patint en tot el paratge de La Fosca és molt greu i s'eternitza, per tant, s'hauria de superar. Com els ecologistes ja han demanat, convé adscriure el municipi de Palamós al Pla Director d'Urbanisme de la Costa Brava. A veure si així, mitjançant una normativa que aposti per la conservació de la biosfera, se soluciona l'actual esquizofrènia entre legitimitat i legalitat, arrel de desordre imperant. Dit d'altra manera, cal una llei prudent, una ordenació de la raó orientada a la cura de la salut i la vida a la Terra.


Lliures de pesticides
Jesús Domingo Martínez Girona
Contra les creences –«ens estan enverinant»– i de vegades informacions aparegudes en certs mitjans de comunicació, era notícia els dies passats que el 95,5% dels aliments de la Unió Europea (UE) està lliures de pesticides. Així ho ha posat de manifest l'informe publicat per l'Autoritat Europea de Seguretat dels Aliments (EFSA), en què es van analitzar 91.015 mostres en 2018. En 2017, el percentatge de mostres dins dels límits va ser similar, una 95,9 %.
El 2018, per al subconjunt de 11.679 mostres analitzades com a part del programa de control coordinat per la UE (recol·lecció aleatòria), el 98.6% de les mostres es trobaven dins dels límits legals.
La secció sobre dades recopilades a l'atzar és particularment útil, ja que cobreix la mateixa cistella de productes en una rotació de tres anys, de manera que es poden identificar tendències a l'alça o a la baixa per a productes específics.
L'informe de l'EFSA es basa en dades de les activitats oficials de control nacional dutes a terme pels Estats membres de la UE, Islàndia i Noruega i inclou tant un mostreig dirigit com un aleatori.
Crec que és interessant que coneguem aquestes dades, en plena crisi provocada per la pandèmia del coronavirus. També perquè tinguem la seguretat que el que mengem és sa, especialment els productes que procedeixen directament de l'agricultura i la ramaderia.


Banyoles,
«città aperta»
Marga Vila Banyoles
n Vergonya, indignació i impotència. Això és el que sento quan m'arriben informacions del que està passant a Banyoles. Quan la tendència hauria de ser que la situació s'estabilitza, cada dia augmenten els contagis. A Banyoles no van a la baixa. Aquests últims dies encara pitjor. Des del decret de l'estat d'alarma no han cancel·lat ni un sol dia el mercat setmanal dels dimecres que continua sent un punt de reunió d'un dels col·lectius més vulnerables, la gent gran, i a on poca gent guarda la distància social. Només s'han de sentir o llegir les notícies sobre el que va passar el diumenge passat quan els menors de 14 anys podien sortir acompanyats d'un adult. Hi va haver qui va prendre molt poques precaucions. Es va sancionar a persones que estaven passejant en grup a més d'un quilòmetre de casa seva, grups d'adults fent petar la xerrada com un diumenge qualsevol, poca gent respectant la distància social de seguretat, infants jugant junts, etc. Les persones que viuen al centre em manifesten dia rere dia que la gent es passeja com si no passés res. No vull pensar què passarà quan es pugui sortir a fer esport. Preparem-nos per un rebrot molt important dels contagis a Banyoles d'aquí a una setmana o quinze dies. Què està passant? Potser hi ha qui pensa que les sempre aigües misterioses de l'Estany de Ba­nyoles han immunitzat directament a tothom. Doncs no, l'índex de contagis i letalitat a Ba­nyoles és un dels més alts de la regió sanitària i, ves a saber, si també de Catalunya. A veure quan entendrem que això és seriós? Tan costa ser-ne conscient? Per què no es posa més vigilància? No és qüestió de perdre llibertats, és una qüestió de seguretat ciutadana, sanitària i solidaritat. Argumentar que estem perdent les nostres llibertats és un discurs buit i sense sentit en aquest moment tan excepcional. La llibertat la perdrem de debò només el dia que morim. Aprofito per tornar a agrair a tot el personal sanitari tot l'esforç que estant fent i dir-los que sort en tenim!


Els límits de la por
Xavier Serra Besalú girona
n La por és un sentiment ben eficaç: els nens es porten bé per por de l'home del sac; les persones i empreses són sinceres en el pagament d'impostos per por a les multes o a la vergonya del frau fiscal; molts estalviem o ens fem assegurances per por al que pugui passar i també ens estem tancats força dies i setmanes a casa per temor a un miserable i invisible virus.
Hem cedit, en pocs dies, al que uns mesos enrere no hauríem renunciat mai: que Madrid em digui què he de fer, que les màquines substitueixin les carícies o que se'ns faci un seguiment digitalitzat dels moviments i situació.
Entenc que cal portar-se bé (siguis un nen o ja no), ser honestos (contribuir equitativament a les despreses comunes, tot i que no ens facin el pes) i evitar contactes o situacions en les quals es pugui en encomanar aquesta passa. Però, atenció: no hem de renunciar a ser lliures, a sentir-nos responsables. No podem esdevenir pàmfils o insolidaris.
L'única solució és seguir vivint de manera virtuosa. Ja ho va assenyalar Aristòtil, i segueix vigent per al s. XXI.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook