La filla dels meus veïns prefereix les cassolades als aplaudiments perquè als nens, en general, els agrada el soroll. El problema és que signifiquen coses diferents, i en això estan els seus pares, a intentar que entenguin la diferència entre colpejar la paella, que és una protesta, i entrexocar les mans que constitueix un gest de gratitud. Els nens, en general, creuen que els adults són més raonables que ells, de manera que no és fàcil posar-los al corrent de la difícil situació política que suportem al costat de la pandèmia. Quan jo era petit, em semblava inexplicable que els meus pares es confessessin perquè no m'entrava al cap que haguessin fet res dolent. Després, a mesura que em feia gran i m'endinsava en el món dels adults, anava fent-me càrrec amb estupor de com n'és de complicada la realitat social.

- La cassolada es fa en contra d'algú, mentre que l'aplaudiment es fa a favor -li han dit els meus veïns a la seva filla.

- En contra i en favor dels mateixos? -ha preguntat la nena amb sorpresa.

Els pares, després de mirar-se interrogativament, han decidit dir-li que sí, que en contra i en favor dels mateixos. Els sembla excessiu explicar-los l'assumpte de Vox.

Li explico la història a la meva psicoanalista, amb la qual em segueixo connectant a través de Skype, i aixeca les celles en un gest característic seu, el significat del qual no he aconseguit esbrinar.

- Què em vol dir amb aquest aixecament de les celles? -li pregunto.

- A vostè què li sembla?

- Doncs no ho sé, m'agradaria pensar que sona a aplaudiment, però s'assembla més a una cassolada -li responc.

Dit això, començo a donar-li voltes als aplaudiments i a les cassolades que he rebut al llarg de la meva vida.

- Simplifica vostè molt -diu ella-, hi ha cassolades que signifiquen aplaudiments i aplaudiments que signifiquen cassolades.

Té raó. El mateix acte pot representar idees incompatibles. Aquest dolor, sense anar més lluny, de coll pot ser degut a una faringitis normal o a un atac de COVID-19. Tot és molt confús.