Ha calgut la visita inoportuna d'un fatídic coronavirus per recordar-nos que la mediocritat no s'evapora per art de màgia. Ni governs progressistes, ni marxes suïcides en plena pandèmia, ni res que ens vulguin vendre. Continuem en un país on els polítics poc en saben d'improvisar, i quan ho fan deixen el BOE fet un crist i a l'espera de la propera esmena. Perquè improvisar sota pressió és feina d'estrategues, de gestors i, sobretot, de la gent del teatre, el periodisme o la televisió. Només cal recordar les darreres intervencions del president Pedro Sánchez cual Caballero de la Triste Figura desplegant tot un ventall de raons que denotaven flaquesa: poca concreció, frases buides o la clàssica fugida endavant amb l'argot patriòtic quan venen maldades. Aquí mai hi falten «juntos y unidos» i «esta gran nación que es España». Qualsevol ocasió és bona per recordar-nos on ens vam quedar. Per sort, sempre ens queda recórrer a un bon llibre, a la màgia de la ràdio o, si cal, a la jungla televisiva de toreros i faràndula del popular programa Sálvame. Tot sigui per evadir-nos de la situació i no desanimar-nos més del compte. D'això ja en tindrem temps amb la desfeta econòmica i les futures improvisacions del Gobierno.

Però si no en teníem prou, ens retransmeten en rigorós directe els «partes» de la desastrosa situació de la pandèmia amb tots els comandaments possibles i l'aparició estel·lar de l'exèrcit amb un llenguatge de guerra que ratlla l'histrionisme. De ben segur que algú encara hi troba a faltar la Legión o la Falange de José Antonio. No desesperin. Tot al seu temps.

I el Gobierno de España lluny de practicar el consens o la cooperació prefereix portar el timó de l'Estat amb taps a les orelles i un antifaç en comptes de posar-se guants i mascareta. Després s'ha vist que tanta sordesa i centralisme només han servit per perdre el temps i no pas per gua­nyar-ne.

Mentrestant, a la Zarzuela aprofiten la cortina de fum i defenestren el rei emèrit amb el suport dels portaveus de la casa reial en diferents mitjans prèvia dosi de cotó i d'edulcorant. Quina pandèmia aquesta. Hi ha qui esperava veure el rei Felip VI treballant cos a cos amb las Fuerzas Armadas i resulta que ha preferit seguir amb les coses de palau i aplicar un ERO a la Casa Reial.

Sigui com sigui, malauradament, la història es repeteix. Recordin en aquell no gaire llunyà any 2008 quan el Govern de torn negava l'existència d'una crisi econòmica mentre tot s'enfonsava com un castell de cartes. Ara, poques setmanes enrere, el Govern de Sánchez afirmava que aquesta crisi sanitària afectaria l'Estat de forma anecdòtica. Jo no sé què en pensen vostès, però em sembla que no hi ha gaire lloc a l'anàlisi. L'últim que pagui les copes i que estiri la cadena.