A l'entorn de la unitat

Res a dir! Com a ciutadans responsables de la pròpia salut i per solidaritat amb els nostres familiars i conciutadans, ens ha tocat complir el confinament i la higiene física prescrita. És clar que sí!

Tanmateix, no era tan clara la intencionalitat política sobre la «unitat d'Espanya» que va quedar palesa tant des del Congrés dels Diputats com des del Palau de la Zarzuela.

Ja sé que l'Art.2 de la Constitució es fonamenta en la indissoluble unitat de la Nació espanyola, pàtria comuna i indivisible de tots els espanyols, però igualment reconeix i garanteix el dret a l'autonomia de les nacionalitats i de les regions que la integren i la solidaritat entre totes elles. Si ho he entès bé, ens obliga a la solidaritat, però també a la subsidiarietat. O sigui, obliga a tots els ciutadans i a les institucions públiques a la fraternitat, però igualment obliga que allò que pot gestionar una entitat més propera a la realitat dels problemes sigui aquesta qui procuri la seva solució i l'entitat superior ha de col·laborar, cooperar i solidaritzar-se amb la institució menor, defugint de tota temptació assimiladora de funcions. No s'ha de trencar l'harmonia que procura la corresponsabilitat per l'autoritarisme que pretén subordinar.

Em sembla que l'actuació dels poders de l'Estat, tant el Rei, com el cap de l'Executiu, com el legislatiu i el judicial, utilitzen la unitat d'Espanya com un mantra, una sacrosanta frase que sintetitza una doctrina políticament interessada. Un mantra que queda elevat a la categoria de valor moral, en el pensament de bastants bisbes, tal com ho ha expressat el cardenal Antonio Cañizares, arquebisbe de València, en una entrevista a Religión Digital el 27 de febrer passat: «La unitat d'Espanya és un valor moral».

També amb motiu de les eleccions catalanes el 27/09/2015, va convidar els seus fidels a una pregària per la unitat d'Espa­nya i que en totes les misses de la seva diòcesi, durant un mes, introduïssin pregàries en aquest sentit.

Aquest posicionament va merèixer una rèplica en forma de carta oberta al ­cardenal Cañizares per part de Pere Codina, claretià, teòleg, sociòleg, documentalista i director d'El Pregó. El seus arguments m'han servit d'higiene mental, davant la invasió urbi et orbi del marc ­mental que es pretén imposar sobre la unitat d'Espanya. Amb aquesta títol i autor, ho podeu trobar a https://www.catalunyareligio.cat/ca/blog/nous-veins-diognet/carta-oberta-al-cardenal-canizares-196394.

Tanmateix, permeteu-me que com a profilaxi no prescrita pel decret del Govern central, us en faci un breu tast, a fi de no quedar contaminats mentalment per una falsa percepció de la unitat.

... En principi, tothom estarà d'acord amb aquest enunciat: «La unitat és un bé moral». Però, dit així, convé afegir que no passa de ser una afirmació teòrica que fa referència a l'ideal d'unitat o a la unitat ideal. Per tant, mentre parlem d'una unitat teòrica o ideal, o mentre la unitat no baixi dels núvols i toqui de peus a terra, ningú no prendrà mal. No ens féssim il·lusions, tanmateix, perquè aquesta innocència no pot dissimular un perill: el de pensar que «qualsevol» unitat és un bé moral. I això no és cert. Hi pot haver unitats que són un desastre moral.

... Com pot ser «bé moral» una unitat que només es pot aconseguir anorreant les diferències?

... No voldria acabar sense agrair-li la vetlla de pregària que ha convocat pregant per la «unitat d'Espanya». Tingui present, tanmateix, que això de la unitat és un concepte ambigu i que no val qualsevol unitat. Jo no deixaré de pregar perquè tota unitat sigui sempre una unitat, respectuosa amb les diferències, que no les elimini, sinó que les integri... I perquè Espanya deixi de construir una unitat com ho ha volgut fer fins ara.

Tant de bo que la lectura d'aquestes píndoles, extretes de la carta oberta, siguin com el «tràiler», d'una pel·lícula que us convida a veure-la (a llegir-la en aquest cas). Cuideu-vos!