05 de maig de 2020
05.05.2020
Diari de Girona

La broma de McLuhan

05.05.2020 | 06:00
La broma de McLuhan

En l'època en què el planeta estava governat pels llibres, hi havia un espai interior i un altre d'exterior a la psicologia de la gent. El primer era el regne de la ment, per això, era personal i subjectiu. El segon era conjunt i fix; estava institucionalitzat per la llei, l'educació i la ciència.
Els mitjans de comunicació en viu –la ràdio, la televisió, internet, els dispositius mòbils– van enfosquir la distinció entre allò privat i allò públic. A diferència del que succeeix amb la lectura, la recepció de continguts audiovisuals en directe –les notícies de la nit, una transmissió per Facebook Live, un vídeo curt d'Instagram Stories– no activa estratègies d'experiència personal. La memòria, l'emmagatzematge i la recuperació són menys rellevants en aquest cas que els processos estandarditzats que originen una consciència col·lectiva.
Com el professor Marshall McLuhan va comentar humorísticament en una ocasió: «Quan la informació es mou a una velocitat elèctrica, els universos de les tendències i els rumors es converteixen en el món real». Amb la intel·ligència artificial i els objectes connectats, aquestes relacions es compliquen. Ara, les nostres màquines ens estan parlant –com mai ho faria un text escrit– i estan esperant respostes.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook
L'últim El més llegit