Cartes

Fernando Guerrero Barrio girona

La pandèmia del coronavirus marcarà un abans i un després en la història d'Espanya i en els sectors econòmic i social que costarà molt de temps reconstruir, però n'hi ha un, com són les residències de gent gran, que no es recuperarà, ja que en dos mesos han mort el 67% del total (més de 16.000) i encara no es pot assegurar que aquesta xifra no augmenti.

És una pena, ja que en la majoria de casos són persones que han sobreviscut a una guerra, de manera que se'ns n'ha anat una part de la nostra història, però t'indignes en recordar que les primeres recomanacions dels experts eren que calia protegir la gent gran per ser els més propensos al contagi, i a la fi -han estat els grans oblidats- és cert que era un virus d'origen desconegut, però als nostres majors els ha faltat protecció, i això no té justificació.

Espero que a partir d'ara deixin d'utilitzar com a negoci aquestes residències i els atenguin com es mereixen, després de tota una vida de treball i patiment.

Els microplàstics

Mireia Vidal i Serrat Girona

Us preguntareu què són, veritat? Doncs els microplàstics, com bé diu el nom, són plàstics molt petits, de menys de cinc mil·límetres de diàmetre, i els podem trobar en productes de cosmètica, detergents, a la roba en forma de microfibres, o simplement es trenquen d'algun tros més gran.

Aparentment, no semblen gaire perillosos, ja que en ser més petits serien més fàcils de descompondre's. Però aquesta realitat s'inverteix quan arriben al mar, les condicions del medi marí fan que es degradin més lentament i siguin un perill per a l'ecosistema marí.

Quan els peixos o mol·luscs ingereixen aquestes petites racions de plàstics, afecten el seu benestar, però també podria afectar el nostre, ja que molts d'aquests mariscs arriben als nostres plats i conseqüentment als nostres cossos.

Desescalant

un pot caure

i fer-se mal

Anna M. PIicas I Genís La Jonquera

Hem llegit i escoltat totes les recomanacions i contradiccions, ara això sí, després no. Polítics i tècnics ens fan ballar el cap. Tots volen tenir raó en dictar les seves normes. I als únics que tenen el termòmetre del que passa en el seu municipi, CAPs i centres d'hospitalització comarcals, no els donen veu ni vot. A tots se'ns tracta per igual i hem de passar pel mateix sedàs. Els pobles som diferents, deu ser per això que no ens tenen en compte.

També és cert que hi ha massa gent que els costa creure, obeir és una assignatura que ara no s'ensenya.

Tan difícil és respectar les franges horàries de sortida recomanades, les distàncies i les formes de precaució? Hem vist imatges deplorables.

Actuem amb responsabilitat i sentit comú pel bé de tots. Recordem que l'única vacuna que ens ha salvat de la COVID-19 ha estat el confinament.

Ara si ens descontrolem, desescalant podem caure i fer-nos mal, perdrem bous i esquelles i haurem de tornar a casa.