La política espanyola pateix un procés inflamatori al qual els contribuents assistim amb estupor, llàstima i una mica de por. Algú hauria de disminuir la inflor, ja que prou tumefacta es troba la realitat perquè els nostres dirigents ens estiguin donant l'espectacle tot el dia per la tele. Mentrestant, i a força de fixar-me en particularitats en les quals abans no em fixava, he descobert entre les rajoles del lavabo una escletxa gairebé imperceptible en la qual he introduït un paper doblegat per veure fins on arribava. Arribava lluny. Hi havia, doncs, aquí, oculta, tot i que a la vista de tots, una misteriosa bombolla d'aire en la qual no he pogut deixar de pensar en tot el dia, com si estigués al meu cap. A la nit, he tornat al lavabo, m'hi he tancat i he ficat per l'escletxa un bitllet de cinc euros i uns versos d'Idea Vilariño que diuen: «Qué fue la vida, qué, qué podrida manzana, qué sobra, qué desecho».

He imaginat que d'aquí a uns anys, quan jo ja no hi sigui, la meva casa seria ocupada per uns estranys, que, en renovar l'enrajolat, es trobarien amb el bitllet i amb el poema.

- Mira el que hi havia aquí -li diria el marit a la dona, o viceversa.

Tots dos romandrien perplexos davant aquests dos vestigis del passat. Potser per llavors ja no hi hagi ni Europa ni l'euro, potser la poesia estigui prohibida.

He buscat més buits secrets per la resta de la casa i potser n'hi hagi un a la cuina, darrere de la campana extractora de fums. Demà investigaré a fons. Si es confirma la seva existència, hi introduiré una foto de Pablo Casado i una altra de Pedro Sánchez. Ja les tinc triades: la del primer serà aquesta en la qual se'l veu en mànigues de camisa, davant el mirall dels lavabos de Gènova 13. És prou explicativa de la puerilitat del personatge. Pel que fa a la de Sánchez, en conservo una en què apareix al Falcon, també en mànigues de camisa i amb ulleres de sol. Crec que intentava assemblar-se infantilment a Kennedy. M'ha agafat per pensar que tot el problema que hi ha entre ells és que no s'ajunten, com les criatures. Si aconseguissin fer les paus, la inflamació de la qual som víctimes desapareixeria en qüestió d'hores.