La COVID-19 continua com a gran protagonista d'aquestes darreres setmanes. El seu atac ha estat tan brutal que a casa nostra els morts es compten per milers i als hospitals encara hi ha un munt de gent infectada.

El Govern espanyol ha endolcit les mesures preventives i els ciutadans han pogut ja sortir al carrer. Però l'amenaça del virus continua i no s'estarà tranquil fins que no arribi la vacuna.

A poc a poc el país tornarà a bategar. I la gran pregunta que molts ciutadans es formulen és si tornarem a fer el mateix tipus de vida de tres mesos enrere. No serà fàcil i menys quan una part important de la població ha perdut la feina i altres ploren la mort d'éssers estimats.

La pandèmia ens obligarà a canviar costums i a veure la vida d'una altra manera. Ningú no es podia pensar que restaríem confinats a casa dos mesos, mentre se succeeixen les notícies tràgiques en els mitjans de comunicació.

Els interrogants són molts i ara ja es planteja com s'afrontarà la crisi econòmica. S'obriran fronteres? Es podrà començar el curs escolar al setembre? Es reprendran les competicions esportives? L'hosteleria podrà superar la crisi?

Tot continua sense resposta. Es poden escoltar opinions, consells... però el futur es desconeix. D'antuvi qui viurà una greu problemàtica és el sector turístic, un dels motors imprescindibles de les economies espanyola i catalana. Difícilment els grans hotels i càmpings podran surar si es perd el gruix dels estrangers. Amb la gent d'aquí certament no n'hi ha prou. I encara que hi pugui haver ajuts, molts empresaris no podran fer front a una situació que provocarà la pèrdua d'una gran quantitat de llocs de treball.

Darrerament algun polític ha afirmat que el futbol és molt important per a la salut mental del país. Pot ser complicat reprendre les competicions i en qualsevol moment el coronavirus pot castigar la plantilla d'algun equip, la qual cosa provocaria immediatament la suspensió del campionat. Amb tot, allò que sembla clar és que mai més no es pagaran les xifres desorbitades a les quals ens tenen acostumats clubs com el Barça, el PSG, el Reial Madrid o el Manchester United.

Aquests només són els exemples que preocupen a una bona part de la societat. I els humans? Quin comportament tindrem? Continuarem viatjant, freqüentant els restaurants, assistint als concerts o anant al cinema?

La resposta és un gran interrogant. La majoria de la gent continua molt espantada, però algun dia caldrà passar pàgina d'aquest malson. Serà l'hora de valorar aspectes com la salut, a la qual fins ara no donàvem gaire importància. I seria el moment d'exigir als nostres governants de l'Estat i de Catalunya que no estalviïn esforços per dotar de recursos el món sanitari. Els estadis de futbol han donat pas als hospitals i les estrelles futbolístiques han desaparegut en favor d'uns professionals anònims que han salvat moltes vides i que s'han convertit en els nostres herois. Certament, res no serà igual d'ara endavant.