Quim Torra, en el discurs d'investidura del 14 de maig de 2018, amb tarannà provocador, deia que: «Jo no soc un president excepcional o provisional; és la situació que és excepcional, és la situació que és provisional».

El seu objectiu, doncs, era governar Catalunya com un fidel servidor de Puigdemont i demostrar la lleialtat a un imaginari «mandat del primer d'octubre» per «construir un estat independent en forma de república».

Qualsevol diàleg amb l'Estat havia de contemplar el dret a l'autodeterminació, però vet aquí que el dia 1 de juny de 2018 una moció de censura derrotava Rajoy, i Pedro Sánchez era investit president del Govern d'Espanya.

Torra va exigir al nou mandatari allò que no podia donar. Les reunions del 9 de juliol al Palau de La Moncloa i el 20 de desembre al Palau de Pedralbes servien per fer el paperot.

Ben aviat el diàleg es congelava per les eleccions del 28 abril de 2019. ERC havia deixat Sánchez amb el cul a l'aire en votar junt amb el PP, Cs i PDeCAT contra la tramitació dels pressupostos de l'Estat per al 2019.

Els resultats electorals no van resoldre el bloqueig institucional. Sánchez, que no va voler pactar amb Podem i va rebutjar l'acord amb Ciutadans, va convocar noves eleccions per al 10 de novembre de 2019. Tampoc va aclarir-se la situació, però un ràpid acord PSOE-Unides Podem i l'abstenció d'ERC i HB-Bildu va fer possible la investidura de Pedro Sánchez el 7 de gener de 2020. JxCat i la CUP, amb tota la dreta, votaren no.

En un tres i no res es va reprendre el diàleg. El 6 de febrer de 2020 al Palau de la Generalitat Sánchez i Torra es reunien per complir una exigència d'ERC de formar una taula de diàleg, que va celebrar la primera reunió el 26 de febrer.

Fins aquí la cronologia d'un viacrucis que va servir per guanyar temps, a l'espera d'una ocasió propícia per poder reactivar el procés que anava de mal borràs.

Era tan evident el deteriorament del Govern de JxCat i ERC que el 29 de gener de 2020 Torra anunciava l'avançament electoral.

I de sobte apareix la COVID-19. Quim Torra s'afanya a dir que: «Ara, més que mai, soc el president de Catalunya». Amb els pressupostos aprovats el 24 d'abril, és desdeia de la seva promesa de posar data a les eleccions. El poder enganxa!

Això sí, sense l'escó de diputat i amb un peu fora, si el Tribunal Suprem confirma la seva inhabilitació per desobediència.

Durant el seu mandat, Torra no ha abandonat la gesticulació permanent, els ultimàtums ficticis, la deslleialtat institucional i les resolucions sense tenir competències.

Ara, qüestiona qualsevol actuació sobre la pandèmia per poder culpar Madrid de tots els mals. No només és un desaprensiu torracollons, sinó una forma de marcar territori.

Segueix les pautes de conducta dels gats que marquen llocs amb la deposició de l'orina. Marrameu!