Així són les normes
Aroa Mazuelos vivas vidreres
Benvolguts Senyors/es d'FCH, RFHE i CSD:
Soc la Berta, tinc 8 anys i porto des dels 5 competint en Doma Clàssica amb el meu poni Rainbow. L'any passat vaig guanyar la meva primera medalla de bronze en el campionat de Catalunya.
La meva mare m'ha organitzat un nou horari en les pròximes dues setmanes perquè pugui realitzar els meus entrenaments, que combino amb les classes en línia de la meva escola.
Cada dia m'hauré d'aixecar a les 5.30 del matí. Per sort les instal·lacions les tinc a prop de casa. A les sis arribaré a l'hípica, la meva mare i jo prepararem el meu poni i em posaré a muntar. A les 10 del matí tinc la primera classe amb l'ordinador.
Després de cinc setmanes sense poder muntar la meva mare m'explica que hauré de muntar sola. Sense la meva entrenadora. Ja que no està permès. M'han vingut papallones a la panxa, estic molt emocionada per muntar el meu poni, però després de tants dies necessito la meva entrenadora més que mai per la meva seguretat. La meva mare em diu que així són les normes o si no, no puc muntar. Així que amb les meves papallones i els meus dits creuats avui i les pròximes dues setmanes practicaré el meu esport favorit per complir els meus somnis.
Atentament, Berta.
Agraïments a la residència Puig
d'en Roca
Germans Cañigueral Viñals i família Sarrià de ter
Dijous va morir la nostra mare, l'Assumpció Viñals Canals, amb 95 anys viscuts i víctima d'aquest maleït virus. Els darrers quatre anys els ha passat a la residència Puig d'en Roca de Girona i, malgrat les nostres visites i les seves sortides setmanals, aquesta ha estat últimament la seva casa. Voldríem agrair la feina de tots els professionals del centre, amb una dedicació mes enllà de les seves obligacions: personal sanitari de la tercera planta, recepcionistes, netejedores, terapeutes i fisios, equips mèdic i psicòlogic, animadores, direcció i administració, treballadores socials i tota la resta de l'equip. Volem mostrar el nostre reconeixement a la residència Puig d'en Roca, que amb condicions difícils i recursos limitats, sobretot en les actuals circumstàncies, han mostrat molta sensibilitat especialment en els últims dies de vida de la nostra mare.
Parlem de fases
Lluís Torner i Callicó girona
Vatua! Tot i que el coronavirus, avui covid-19, ens va venir a «visitar» de cop, sense demanar-nos permís, ara resulta que ens n'hem de sortir per fases. Per més inri, aquestes ens venen donades centralitzadament, i a més traslladades a través de les «províncies», que ja, gairebé, hem oblidat què eren; ja fa molts anys que ho vàrem aprendre a l'escola. Bé! No volem ser punyetetes, han dit que si cal, i hi ha una justificació, és podrà replantejar; a veure si és veritat. El que ara ens importa, és entendre bé el plantejament de les diferents fases, ja que després de sentir el llarg i feixuc parlament del senyor Pedro Sánchez, se'ns varen obrir molts dubtes, almenys al col·lectiu de la gent gran, sobre com hem d'entendre la nostra sortida al carrer, en cadascuna de les fases.
Per exemple: fins quan haurà de ser escalada; a partir de quan ens podrem bellugar «lliurement» tot i mantenint les distàncies; quan podrem abraçar els nostres fills i nets; fins quan haurem de seguir portant la mascareta i, si cal, els guants; quines precaucions haurem de seguir prenent, etc.
Potser pensareu: què diuen ara, aquests? Hi ha coses molt més importants, ja que hi haurà molta gent que ho passarà molt malament, econòmicament parlant. Ho tenim clar i, sincerament, ho lamentem. Però els que som grans, i ens agrada respectar les normes, també voldríem saber, molt bé, com ens hem de moure. És el nostre parer.
El que li passa a aquest país és que la solució està en mans del problema
Maria Salip Calvó Girona
És un problema la incompetència dels polítics i la immensa quantitat que en tenim, més del doble de qualsevol país europeu, només pensen en ells i els seus privilegis, es serveixen del poble en lloc de servir-lo.
Amb la crisi que patim i patirem és impossible mantenir tota aquesta tropa. Per a més INRI amb un govern comunista (l'únic a Europa), que ja sabem com les gasten, el poble a la misèria i els del partit vivint a cost de rei. Aquest govern ha implantat la seva llei d'eutanàsia abandonant a la seva sort els vells en les residències i els ha negat tractaments per l'edat, i han abandonat la resta de ciutadans, en allò que no han solucionat a temps, el tema de les mascaretes. Ningú hauria de sortir al carrer sense dur-la. Quan va sorgir el virus de la SIDA van fer mans i maneres de repartir preservatius. Aquí tenim el rànquing de morts de tot Europa per COVID-19, malgrat no disposar d'una informació veraç i fiable, on el resultats serien més terrorífics. Han retallat en Sanitat i Educació en lloc de fer-ho en polítics. La meva admiració i reconeixement als sanitaris per la seva tasca malgrat les mancances.
