06 de maig de 2020
06.05.2020
Diari de Girona

Ser obedient o responsable

06.05.2020 | 06:00
Ser obedient o responsable

El compliment excel·lent d'un confinament diamantí ha estat el més fàcil per als espanyols. La situació era excepcional i hem estat excepcionalment obedients, com érem quan s'atenia el que deia el capellà, manava el mestre, ordenava l'alcalde i obligava la Guàrdia Civil.
En la democràcia, després de la llarga tradició d'autoritarisme i obediència, vam anar cap a un qüestionament de l'autoritat i un ús comú de la desobediència que vam confondre amb l'exercici de la llibertat. Vam passar de sentir «no sap vostè amb qui està parlant!» a dir «qui és vostè per manar-me res?».
Vam ser domesticats en l'obediència per una inesgotable literatura normativa i la democràcia, feta per persones que venien d'aquesta tradició, no va ser un gimnàs de la llibertat, de la responsabilitat personal i social.
Com a xacra d'aquesta tradició, ara es demanen ordres ben precises per sortir d'aquesta excepció i saber a què atenir-se i així complir-les, trobar les escletxes que permeten incomplir-les, seguir de la banda de la trampa dins de la llei, ser regla o excepció, però sempre amb la possibilitat de remetre a un bàndol, un article, una disposició, alguna cosa. Quès molt concrets, encara que no separem els seus perquès ni tinguem en compte els per a quès. Un normativisme que ens té sempre en falta, pel qual sospitem que la Guàrdia Civil de trànsit ens trobarà alguna cosa per aplicar al peu de la lletra, encara que no afecti la correcta circulació i les seves condicions.
No és igual ser obedient que responsable. El difícil arriba ara, quan cadascú ha de tenir criteris clars per triar com comportar-se per al bé propi i el comú. La «nova normalitat» entra a l'estiu, l'estació més irresponsable. Vaja!

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook