07 de maig de 2020
07.05.2020
Diari de Girona

És difícil posar-li portes al camp

07.05.2020 | 06:00
És difícil posar-li portes al camp

Obligat a exercir de Big Brother, el Govern ha fixat als seus captius uns rigorosos torns de sortida al carrer: i fins i tot els ajuntaments costaners quadricularan les platges, tasca comparable, per la ciclòpia, a la de buidar el mar amb una galleda. Tot això pot semblar estrany, però és que la nova normalitat resulta una mica anormal. O ideada per anormals.
Hi haurà dies, hores, edats i motius diversos per sortir de passeig, encara que molt és de témer que els reclusos acabem embolicant-nos. Entre el permís per comprar el pa i el diari, el del súper, el temps de treure el gos, el d'acompanyar els nens, el de fer esport i el de passejar, pròpiament dit, ens passarem el dia al carrer. I probablement no hagi estat aquesta la idea de les autoritats més o menys competents.
Tan prolixes reglamentacions són molt difícils de memoritzar i encara menys de seguir per una població de 47 milions d'habitants entre els quals hi ha una majoria d'adults als quals es tracta com a nens.
La tasca serà igualment dificultosa per a les forces de l'ordre encarregades de guardar i fer guardar els decrets governamentals. Hauran de dotar els seus agents d'una aplicació al mòbil, donar-los un manual o, en definitiva, qualsevol altre recurs que els permeti resoldre els seus propis dubtes i els del veïnat. Tampoc és cosa de posar multes a la babalà.
L'excés de regulacions, a què tan donats són tots els governs a Espanya des de fa segles, obra l'efecte paradoxal que costi feina atendre-les.
Potser hauria estat més pràctic optar per la via de la senzillesa, recordant als ciutadans, que no súbdits, les regles elementals per fer front a l'epidèmia. És a dir: l'ús de mascaretes (que al principi van declarar ocioses, i ara obligatòries); el bon hàbit de guardar les distàncies i una correcta actitud higiènica en el rentat de mans. Atès que no es poden posar portes al camp ni a la gent una vegada que es comença a obrir-les-hi a poc a poc, la insistència en aquestes qüestions bàsiques podria ser més útil que tots els complexos calendaris de sortida i tornada a casa.
Més o menys això és el que han fet a Suècia, el Govern rema a contracorrent i es limita a recomanar als ciutadans que surtin tan sols l'imprescindible, alhora que reitera insistentment la necessitat de no apropar-se i la d'imitar Pilat en el freqüent rentat de mans. Les autoritats, gens autoritàries, tracten allà al seu poble com si fos gent gran, en la confiança –fins ara corresposta– que no es faran el suec a l'hora de ser responsables. De moment, no els va malament.
Una altra cosa és que el somni de qualsevol governant resideixi a organitzar-li la seva vida privada a la gent, incloent-hi els horaris de sortida de casa. L'epidèmia ha donat un excel·lent pretext a molts d'ells, mitjançant estats d'excepció sanitària que es perllonguen una i altra vegada, amb greu descrèdit de les llibertats i de les finances. Aquí han causat, a més, l'efecte secundari de treure a flotació l'ànima xivata de nombrosos conciutadans que delaten els seus veïns i als mers transeünts des del balcó.
Aquesta imitació d'Estat policial és només un dels molts danys col·laterals que està provocant el virus de la corona. Cal desitjar-li sort al Govern en el seu propòsit de posar-li portes al camp i quadrícules a la platja. Li'n farà falta.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook
L'últim El més llegit