Com deia a la primera part del meu article, el recent Reial Decret-Llei 15/2020, de 21 d'abril, ens portava per Sant Jordi les tan esperades mesures per fer front al pagament dels lloguers de locals de negoci i arrendaments d'indústria per part d'autònoms i pimes. Ara bé, la norma planteja alguns dubtes que haurem d'anar resolent amb la seva aplicació pràctica o amb alguna esmena que es publiqui posteriorment, fruit de les crítiques que estan rebent aquestes mesures.

De fet, de mesures, en planteja únicament una, que és l'ajornament en el pagament de la renda mentre duri l'estat d'alarma (i excepcionalment, una mica més, fins a un màxim de 4 mesos més, si les circumstàncies així ho requereixen).

El principal obstacle amb el qual ens trobem és que la mesura només serà d'obligat compliment en els casos en què l'arrendadora sigui una empresa o entitat pública d'habitatge, o un gran tenidor (titular de més de 10 immobles urbans -exclosos trasters i garatges- o d'una superfície construïda de més de 1.500 m2). Què passa amb la resta d'arrendadors? Doncs que sembla que no estaran obligats a atendre la sol·licitud d'ajornament que pugui fer l'arrendatari, ja sigui autònom o pime. Llavors, de què serveix la norma si no és d'obligat compliment?

Pot ser que serveixi per marcar un criteri de cares als tribunals de justícia, als quals els arribin els casos en què les parts no s'han posat d'acord. Cert. Però llavors la mesura que planteja aquesta norma serà l'única que podrà establir el tribunal? M'explico. Res no impedeix, ni ha impedit, que ja s'hagi arribat a acords entre arrendataris i arrendadors, en virtut del principi d'autonomia de la voluntat i llibertat de pactes, el que la norma ja preveu. Aquestes mesures ja aplicades han estat de ­condonació total o parcial de renda, reducció de la mateixa, aplaçament en l'obligació de pagament, modificació del termini, i un llarg etcètera. Això vol dir que a partir d'aquest moment només es podrà demanar l'ajornament en el pagament de la renda?

Tot i que algun autor ja s'ha pronunciat en el sentit que els tribunals quedaran ­vinculats per aquest criteri, és a dir, que no podran fer una interpretació més àmplia de la que fa el Reial-Decret-Llei, jo ­personalment en discrepo. És comú sentir allò que no hi ha infracció sense sanció. Calia dictar una norma que no sigui ­d'obligat compliment? No dubto que el Govern ho hagi fet amb tota la bona voluntat del món, però segurament el fet d'establir una única mesura (l'ajornament) i no preveure d'altres possibles (condonació o reducció de renda, o allargament de termini), no ha estat el millor favor que podia haver fet a autònoms i pimes, que esperaven angoixats aquesta norma, que com veiem arriba molt tard i amb moltes carències.

En relació amb aquesta qüestió temporal, trobem un segon obstacle. La majoria de rendes, com sabeu, es meriten per avançat dintre dels primers set dies de cada mes. Si la mesura s'aplica a partir de la següent mensualitat de renda, sembla clar que ja no podem fer res amb la renda del mes d'abril (menys encara amb la de març). Si tenim un mes per demanar aquest ajornament, és important que es demani ja, ja que si ho fem un cop la renda del mes de maig ja s'hagi meritat, seria dubtós que es pugui aplicar amb caràcter retroactiu. Tampoc diu res el Reial Decret-Llei de si per poder obtenir la mesura d'ajornament, s'ha d'estar al corrent de pagament de rendes i altres conceptes assimilats (subministres, etc.).

Segurament per aquesta qüestió temporal, i el fet de que la mesura no preveu que s'apliqui amb caràcter retroactiu a la declaració de l'estat d'alarma el mes de març, la norma també estableix la possibilitat de disposar de la fiança. Tampoc en aquest cas ha estat molt afortunat el legislador en la seva redacció. Textualment es diu que aquesta possibilitat de fer servir la fiança per cobrir total o parcialment algunes mensualitats de la renda (amb obligació de tornar a constituir la mateixa en un termini màxim d'un any o abans de que expiri el contracte si és inferior a un any), es dona «exclusivament en el marc de l'acord al qual es refereixen els apartats anteriors». Llavors, si no hi ha acord, es podrà disposar d'aquesta fiança?

Són moltes més les incògnites que se'm plantegen, però ja estem tots prou preocupats per veure com anirà tot. Sí que agrairíem que les normes, encara que arribin tard (fins ahir no es va saber si es prorrogava l'estat d'alarma, i tenim fins al dia 23 de maig per demanar aquest ajornament), que arribin clares i que no provoquin més dubtes dels que ja tenim. Tothom ho agrairà.