Dilluns van començar a aixecar les persianes els petits comerços no essencials. Merceries, llibreries, botigues de roba... comencen a reemprendre, a poc a poc, la seva activitat. Les perspectives davant seu no són gens bones: molts d'ells ja es trobaven en una situació delicada abans de la crisi de la COVID-19 per múltiples causes -encariment dels preus del lloguer, la ferotge competència de franquícies i multinacionals, l'auge del comerç online...-, de manera que el confinament i la dura recessió que provocarà la pandèmia els posaran les coses molt difícils. Però tot i això, entre els botiguers que van alçar dilluns la persiana, es respirava una certa alegria. L'alegria de retrobar-se amb els clients, de preguntar-se com estaven, de sentir que se'ls havia trobat a faltar. L'alegria de veure com les botigues donen vida a barris que havien estat semideserts, les ganes de muntar aparadors nous i alegres. I sobretot, la confiança en la clientela, que en molts casos els ha ajudat i els ha mantingut les comandes durant el tancament total. I en els temps complicats que venen, no els podem fallar. Ni nosaltres, com a clients, ni l'administració: potser no són un sector tan cridaner com el turisme o l'hostaleria, però també són essencials. I si els deixem caure, ens quedarem amb ciutats fantasma.