El soroll, la fressa, la remor..., ens agradi o no, forma part de la nostra vida quotidiana, alguns dels seus sons o formes, ens són més suportables que d'altres. Tots nosaltres estem acostumats o ens acabem acostumant a conviure amb el soroll de la ciutat. Podríem dir que el soroll és un so molest, per a gran part de la ciutadania, en funció de la percepció i circumstàncies. Però el confinament ha comportat una disminució, molt important, de la circulació de vehicles, el tancament de bars, restaurants, de les activitats d'oci nocturn, i d'altres activitats a l'aire lliure, així com d'activitats no essencials de botigues, tallers, fabriques o indústries dels voltants de la ciutat... ha posat al descobert que el quasi silenci existeix, i la detecció de sons que abans no es podien escoltar, restaven amagats entre els sorolls de l'activitat humana. Totes aquestes circumstàncies han provocat la disminució de la contaminació acústica, llevat de fets puntuals dels músics i els disc-jockeys amateurs, als balcons o terrats als quals també s'agraeix el missatge positiu.

A la ciutat de Lleida, amb una població semblant a la de Girona, Salt i Sarrià de Ter, els companys d'Enginyers Lleida, amb conveni amb l'Ajuntament, tenen instal·lat de forma permanent en una de les zones més comercials, un sensor que dona valors a temps real, durant les 24 hores del dia i fa una mitjana cada 15 minuts, i analitzant els nivells de pressió acústics reals, es comprova com els nivells han caigut dràsticament respecte a registres anteriors als de la pandèmia. Així, el 22 d'abril del 2020, els nivell de pressió acústica registrats han estat 53,5 dB(A). Mentre que els nivells registrats l'any passat, el dia 22 d'abril de 2019 van ser 63,4 dB(A). El valor mesurat mostra que ha baixat un 14% la percepció sonora que rep el ciutadà respecte a l'any passat, mentre que la pressió acústica ha disminuït de l'ordre de vuit vegades.

La contaminació acústica entra a les nostres oïdes, i a poc a poc la tolerem, i sense adonar-nos cada cop estem exposats a nivells més elevats de soroll. Aquesta alta exposició ens provoca, en l'entorn de treball o comercial o carrer, malalties com la sordesa, i en l'entorn del nostre habitatge, provoca insomni. Altres conseqüències són la irritabilitat, el nerviosisme... en definitiva, ens estressa i ens afecta a la salut.

Amb el confinament més dur, tant la contaminació atmosfèrica com l'acústica va disminuir molt, amb un aire molt pur, amb el cant dels ocells i de la remor del vent com elements del paisatge urbà. Amb el desconfinament gradual aquest fet va passant de mica en mica a segon i a tercer pla, i es van incrementant els sorolls, que van amagant o desplaçant els sons de la natura.

Abans del confinament per la pandèmia, les denúncies per sorolls d'activitats, de celebracions... es multiplicaven. Ens haurem adonat dels beneficis del quasi silenci? Ens haurem conscienciat que el soroll és un problema greu?

Que la música més alta no vol dir que la festa és millor, que a la sortida d'un local d'oci nocturn no cal cridar o riure desaforadament per fer saber a tothom que estem de festa i que ens ho passem molt bé, i que una celebració amb els amics a casa, no cal que la sàpiguen tots els veïns.

També els empresaris han de ser actius en aplicar mesures per disminuir els nivells acústics de la seva activitat, i l'Administració ha d'aprofitar l'experiència dels tècnics, enginyers i arquitectes per poder legislar adequadament i prendre decisions ajustades, que siguin determinants per assolir uns nivells acústics en que els sons de la natura tornin a ser perceptibles.

EnginyersGI, està i estarà al costat de tots aquells que creuen i volen que la contaminació acústica no deteriori la qualitat ambiental del territori. Fem, entre tots, que el quasi silenci, de l'estat de confinament, sigui una realitat per sempre. Millorem la nostra qualitat de vida, depèn només de nosaltres mateixos.