08 de maig de 2020
08.05.2020
Diari de Girona

Cartes

08.05.2020 | 06:00
Cartes

A una dona humil
Xavier Cassany i Masó Girona
Voldria reivindicar la humilitat com a forma de transcendir, ja que no hi ha manera de quedar més amagada la personalitat d'una dona en un calaix que ser una persona senzilla i humil.
A moltes de les nostres mares o àvies els correspon un gran homenatge, el qual satisfaria les nostres consciències solament, però que realment es mereixen en un clam.
Aquestes dones que passejaven de bracet dels seus marits, dels quals estaven orgulloses, pels nostres carrers com la senyora de... i de qui moltes vegades era desconeguda la seva tasca.
Dones que feien tota la feina de la casa: cuinar, fer llits, netejar, rentar roba, fregar de genolls, banyar els fills, preveure les necessitats, comprar, sargir mitjons, planxar, apedaçar la roba, a més ser l'agenda de tots, etc. Vaja, la criada número u, cobrant amor o no.
A més, quan arribaven al llit, normalment cansades, tocava satisfer els desitjos del senyor i, quan s'havia agafat el son, veníem els fills amb les nostres pors, malsons i mals de ventre.
Eren les nostres infermeres d'urgència, refugi de misèries i càstigs desmesurats, les que convencíem fàcilment amb mentides. Les incondicionals a donar-nos suport. Les que ploraven en silenci escoltant la ràdio mentre feien feina: per incompliment dels seus anhels, falta de diners o de salut.
Però elles tornaven a sortir al matí amb la cara neta i la mirada alta a defensar la família. A fer bona cara en comprar el pa, a pujar els cinc pisos per estendre la roba. A convertir que el dia fos nou i diferent. A canviar el món subtilment en ensenyar que la seva feina era primordial i que humilment feien un forat en la nostra consciència per a la millora social.
Elles són les que s'han guanyat el vot i la gràcia de ser-hi perquè els pertocava. Però elles no són les que surten a la primera pàgina dels diaris, encara que siguin les que han fet sobresortir o han votat els que hi figuren. Ens trobem que tenim un deute social amb elles, perquè a poques se les destaca amb el títol «una dona humil». Algunes fins i tot són oblidades o desnonades i algunes inclús són maltractades.
El meu reconeixement a tan distingides senyores. Elles... La meva mare, la Lolita, ha mort dolçament, sense reivindicar res, com moltes altres dones. Un visca i un clam per elles!


El pont vell de
la Creueta
Àngel Vidal i Mascort La Creueta
Des de fa anys, els veïns de la Creueta (terme municipal de Quart) estem patint grans desperfectes i perjudicis causats pel desbordament del riu Onyar al seu pas pel pont vell que dona accés al poble. Cada vegada que plou més de 100 litres per m2 es produeixen greus inundacions causades per la gran quantitat de brossa, troncs, arbres i deixalles que baixen pel riu, que s'acumulen a l'entrada del pont i fan que aquest faci de presa, de manera que l'aigua passa pel seu damunt. Això afecta la circulació viària, els serveis que hi passen (gas, aigua, etc.), produeix danys materials al Camp Municipal d'Esports, i causa greus perjudicis a empreses i veïns que hi ha al seu costat. A més, en les darreres riuades s'han produït danys a l'asfalt que afecten greument la seguretat tant dels vianants com dels vehicles que creuen el pont.
El principal problema del que està passant des de fa temps al pont vell de la Creueta és la falta de manteniment per part de l'ACA; de la Diputació Provincial de Girona, titular de pont, o de l'Organisme que en sigui responsable, ja que al llarg dels anys, com a conseqüència de les successives riuades, s'ha anat acumulant al llit del riu –a cada costat del pont– tal quantitat de sediments i vegetació que han fet que hagi augmentat la seva altura, cosa que ha provocat que les obertures del pont quedin en bona part mig taponades pel pas de ­l'aigua i en causin el desbordament.
Des d'aquí, demanem a qui correspongui que retiri d'una vegada tots aquests sediments i vegetació que hi ha al llit del riu, per tal de donar més espai a les obertures del pont, i així evitar els greus perjudicis que les riuades provoquen al nostre poble.


Vivim l'avui
Emma Sagué Badosa girona
La realitat d'aquests dies és que tots esperem tornar a la normalitat: poder tornar a abraçar, trobar-nos amb amics, passejar, etc. Estem tan centrats esperant el final d'aquesta situació que ens hem oblidat de viure i disfrutar del dia a dia i de les coses simples que també ens fan seguir i sentir vius.
No tinc cap dubte que quan tot això acabi sortirem i ho valorarem tot més. Però fins que aquest dia no arribi, gaudim del moment i de les petites coses de la vida.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook