En les recomanacions per tornar a la perruqueria hi figura evitar la conversa. L'antiga expressió una mica antipàtica d'«estalviar saliva» ara es converteix en la sanitària «estalviar gotícules», aquesta saliveta invisible en la qual neda i salta la COVID-19. És el moment de la comunicació no verbal, d'alçar les celles o la mà enguantada com a salutació.
En la societat pandèmica no acabem d'entendre ni d'acceptar que convindria tenir alguna cosa important o interessant a dir per arriscar-nos a disparar gotícules a ràfega. La xerrameca, aquest italianisme vulgaritzat que expressa la conversa frívola, sona a onomatopeia de metralladora en temps de coronavirus.
Com a partidari de les perruqueries silencioses i que tallar els cabells no acompanyi deixar créixer la conversa estic a favor d'aquesta precaució, però soc conscient que ni als bars s'hi va només a beure ni a les perruqueries s'hi va només a arreglar-se els cabells. Les perruqueries són el parlament de la xerrada insubstancial, de les xafarderies i del futbol, ??si se'm permet ser tan sexista com la realitat. Tot i la polarització -aquest pilar de la nostra societat-, la política es dona menys a les barberies per la proximitat de colls i de tisores i fulles.
A part del perill de les gotícules de saliva, la conversa té risc d'influir en l'ànim. És normal que els metges vulguin estendre a la societat la recomanació de «no parli de la seva malaltia» que presideix les sales d'espera en una cinquantena en què no parlem d'una altra cosa. Com que estem sensibles, hi haurà els qui vulguin veure una altra repressió de la llibertat d'expressió sota l'estat d'alarma, en què el Govern exerceix el monopoli de l'expansió de gotícules a la sala de premsa aïllada amb periodistes de plasma.
