Tot el país té idees molt molt clares i definides sobre el que calia fer davant del virus. Jo no. Intentaré respondre des del lliurepensament sobre aquesta qüestió. S'atribueix a Mario Benedetti aquesta frase: «Quan crèiem que teníem les respostes ens han canviat les preguntes». Uns altres com Jorge Wagensberg deien «canviar de resposta és evolució. Canviar de pregunta és revolució». Xavier Domènech ho diu així: «La història respon a les teves preguntes amb respostes inesperades modificant els interrogants». En canvi, Donald Trump no sap les preguntes i se li obliden les respostes que ell mateix dona als qui el segueixen. I recepta lleixiu per als pulmons. El meu metge, en canvi, em recepta dos gintònics a la setmana. Jo m'atreviria a dir que quan hem sabut que moltes respostes eren falses ens hem adonat que les preguntes eren també equivocades. Per exemple, és probable que a Espanya tinguem més morts perquè tenim l'esperança de vida més alta del món. El Japó també i no n'hi ha tants, però potser es deu al fet que mengen molt arròs blanc i peix cru, ves a saber. A Alemanya potser és que ja es van morir amb anteriors episodis de grip.

De fet hi havia una persona que l'any 1997 havia predit el que passa ara. Josep Fontana escrivia: «Per tot plegat els científics han anat adonant-se que no havien enfocat bé el problema. Si es plantejava com una guerra entre l'home i els microbis, és clar que els microbis l'havien guanyat fins ara i els guanyarien sempre: són més nombrosos que nosaltres i evolucionen més ràpidament (han après a ajustar-se als canvis de l'entorn amb mutacions o amb diverses formes d'adaptació natural). El problema és que el ràpid creixement de la població humana i la seva destrucció del medi natural han alterat uns equilibris complexos que no entenem prou i han desencadenat efectes imprevistos. O aprenem a viure més racionalment en un món on cada vegada hi ha més éssers humans i menys recursos, o els microbis que competeixen amb nosaltres guanyaran fàcilment aquesta guerra».

Bob Dylan a The Times They Are a-Changin ens cantava que els temps estaven canviant, però 40 anys més tard, el sempre serè Keith Richards en les seves memòries escrivia «los tiempos están cambiando pero piensas: 'bueno, ¿para qué?, ¿en qué dirección?'». Hi ha molta gent que aquests dies diu que si la gestió s'hagués fet des de Catalunya hi hauria menys morts, crec que és una temeritat massa pretensiosa. Només veig una cosa positiva en el fet que la gestió fos responsabilitat exclusiva del Govern de la República Catalana, i és que en cas de fer-ho malament, cosa força probable, veient el que diuen Torra, Buch i Budó, com ens recordava Matthew Tree al llibre El conflicte inevitable, els catalans sabem que és més fàcil de fotre foc al Palau de la Generalitat que al Palacio de La Moncloa.