Governar a Catalunya és una ganga divina. Tenen, amb diferència, els sous més elevats de tot Espanya, i les responsabilitats sempre són dels altres, preferentment de Madrid. No és nou, ara potser més que mai, fa quatre dècades. I el millor de tot és que els seus votants se'ls creuen. Aquesta setmana, Quim Torra ha dit, alhora, que s'ha d'aprovar la renda universal i que s'han de suspendre els impostos. Sí, gastar més i recaptar menys. Diria que a Primària la mainada ja sap que una cosa no és possible sense l'altra. I ja no és que es tracti d'una contradicció per quedar bé amb tothom, és que Torra hi posa una cara de ciment armat. Fa just una setmana, els partits que governen la Generalitat van aprovar uns pressupostos amb nombrosos increments d'impostos, entre els quals el de successions, i no pas poc, per poder mantenir tots els seus xiringuitos, no per a millores socials. I Catalunya és la comunitat autònoma que té la quota més elevada de l'IRPF de tot l'Estat. Quim Torra també ha defensat que no s'havia de prorrogar l'estat d'alarma. Com ha dit en el Congrés la diputada Laura Borràs, l'experta a trossejar contractes, l'important són les competències. I el mateix dia que la consellera de Salut, Alba Vergés, declarava que s'havia de retardar la desescalada a Barcelona, el seu partit (ERC), i també JxCat, votava en contra de prorrogar l'estat d'alarma al Congrés. A veure, com pretenien gestionar el confinament del 90% dels veïns de Catalunya, decidit per ells mateixos, sense els instruments de l'estat d'alarma?

És un no parar. Els fràgils conceptes democràtics d'aquests governants han quedat resumits aquesta setmana amb la petició de Quim Torra al portaveu de Podem, Jaume Asens, de disculpar-se per les seves crítiques en el Congrés dels Diputats. Asens, total, havia alertat ERC del perill de «contagi del sectarisme de Torra» i del «virus de la confrontació identitària». Com que a Jaume Asens el tenien per un dels seus, per mèrits propis, ja que sempre ha anteposat el seu profund nacionalisme a la seva presumpta militància en un partit d'esquerres, no es podia tolerar una crítica al pontífex actual del processisme. Sort que Asens no va dedicar a Torra els mateixos qualificatius que Pablo Casado a Pedro Sánchez, en la mateixa sessió parlamentària: «Manipulador, mentider, cesarista, malversador, incompetent, incapaç, inepte, barroer, pèssim, negligent, arbitrari, irresponsable, opac, fraudulent». A hores d'ara, la inquisició processista ja l'hauria excomunicat. El més insòlit, o potser no tant en un país on no es tolera cap més llibertat d'expressió que no sigui la de la fe processista, i molt menys la dissidència, és que un Asens compungit va acabar demanat perdó. Ho va fer instat per la mare superiora del periodisme governamental i submís, Mònica Terribas. I Jaume Asens, nacionalista de pedra picada, crucificat el dia abans a les xarxes socials per la brunete independentista, va abaixar el cap i va demanar perdó. A la Catalunya processista, o ets dels seus o no tens dret a res, ni a opinar. Un comença a entendre per què estan tan obsessionats amb el 1714. Potser és que els seus conceptes democràtics estan ancorats en aquella època.