10 de maig de 2020
10.05.2020
Diari de Girona

Societat anònima

10.05.2020 | 06:00
Societat anònima

La cita prèvia implica una capacitat d'organització i previsió de la qual molts estem mancats, però a la qual ens haurem d'habituar. La vida, durant un temps, consistirà a esperar que arribi l'hora d'anar a la llibreria, a la ferreteria, a la perruqueria, al restaurant. Caldrà fer cua fins per trobar-se amb un mateix. No és broma: jo em cito a les cinc al jardí per caminar deu mil passos. La resta del temps estic fora de mi. On? Ni idea. Des que es va inaugurar l'estat d'alarma, no sé el que faig fins a l'hora de la passejada. Visc en un estat permanent de dissociació. He trencat la societat limitada que havia establert amb mi mateix. Ara semblo més una societat anònima, una S. A., composta per milers d'accionistes disseminats pel món. M'agradaria ser l'accionista majoritari per portar les regnes de la meva vida, però només soc un més. Si la policia truqués a la porta acusant-me d'un crim comès a les dotze, seria incapaç de mostrar-los una coartada, ja que em trobava fragmentat en milers de trossets, cadascun amb la seva petita identitat, subjectes al vaivé de les notícies, al vaivé de la borsa. M'assemblo més a una entitat jurídica que a un individu amb nom i cognoms.
Per això he de demanar-me hora, com al llibreter, al ferreter, al dentista, al perruquer. De vegades, per distracció, no vaig a la cita i estic un dia sencer sense trobar-me, sense saber de mi, com el gat, que surt i entra o passa la nit fora. El gat i jo apareixem i desapareixem capritxosament.
– On ets? -pregunta la meva dona.
Això és el que m'agradaria saber, on soc. Soc al país del confinament. Estic confinat dins de mi mateix, perdut en el meu interior, que és vast com el desert i fosc com un túnel. Hi ha formigues al lavabo, centenars d'elles, potser milers. Heus aquí una altra societat anònima: cadascuna representa una part minúscula de la colònia que s'ha instal·lat al darrere de la banyera. He de demanar hora a la drogueria per comprar un verí més eficaç que el de l'any passat. Però només puc demanar-la a les cinc, que és l'únic moment del dia en què estic amb mi. Això pot acabar malament.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook