El país continua vivint dies d'incertesa. Progressivament ens anem familiaritzant amb la COVID-19. I encara que la pandèmia vagi a la baixa en determinats llocs de la nostra geografia, el virus no desapareix. I la vacuna sembla encara llunyana, per la qual cosa el futur continua ple d'interrogants. Una part important de la població està confinada, mentre l'estat d'alarma fins i tot es podria allargar encara una mica més.

A la crisi sanitària, cal afegir-hi una crisi econòmica d'unes dimensions difícils d'avaluar en aquests moments. Són milers les persones que han perdut la feina i altres que cobren subsidis a causa de la precària situació de les seves empreses.

El Govern espanyol intenta sortir-se'n com pot. No ho té fàcil i menys quan la majoria parlamentària és fràgil. Pedro Sánchez fou investit amb els vots d'alguns companys de viatge, com ERC, que en aquests moments sembla que vulgui baixar del carro a causa de la pressió de JxCat i d'un hipotètic avançament electoral.

El coronavirus ha deixat ben palès que el país té una classe política de poc nivell. No només el Govern ha comès errors greus, sinó que l'oposició navega sense rumb. Pablo Casado és encara més feble que Pedro Sánchez. Té la pressió de Vox, que ja ha amenaçat amb una moció de censura que l'ha descol·locat del tot.

Estem davant d'una crisi brutal amb una classe política de regional. A Itàlia la pandèmia ha deixat milers de morts i la fragmentació política és més acusada que a Espanya, però Giuseppe Conte s'ha consolidat com a primer ministre quan totes les enquestes eren favorables a Matteo Salvini. I a Alemanya són moltes les veus que demanen la continuïtat d'Angela Merkel i que no es retiri de la vida pública. Són certament avui dos referents a Europa i els seus països viuen situacions ben diferenciades.

A l'estat espanyol cap líder ha marcat estil propi. Tampoc a les comunitats autònomes, la qual cosa palesa el dèficit que avui es viu a tot el territori estatal.

Aquesta darrera setmana s'ha viscut un gir en les polítiques de Ciutadans. Inés Arrimadas ha marcat perfil propi tot donant suport al Govern per tal que pogués aplicar quinze dies més l'estat d'alarma. La coalició del tàndem Sánchez-Iglesias va rebre el vot de Cs i del PNB, la qual cosa era impensable només fa uns mesos.

Boicotejar l'estat d'alarma hauria estat letal. I Inés Arrimadas protagonitzà una maniobra que la resitua en el mapa polític, malgrat que només té deu escons. Serà bo comprovar si en els propers mesos els taronges s'encaminen cap al centre polític o ha estat una decisió fugaç.

Inés Arrimadas té futur si sap jugar les cartes des del centre polític, encara que això ara li representi baixes com la de l'exportaveu Juan Carlos Girauta o l'exregidora de Barcelona, Carina Mejías. En aquesta línia Ciutadans pot tenir futur atès que el PP pugna amb Vox i el PSOE amb Unides Podem. Té camp per córrer si no defalleix i supera el munt de paranys a què es veurà sotmesa des dels sectors de la dreta rància i casposa de la dreta madrilenya, molt ben situada en àmbits empresarials i periodístics.

Resituar-se no és fàcil, després de la davallada de les darreres eleccions. Però avui el PP i Vox protagonitzen polítiques dures de dreta. I en aquest espai Ciutadans no hi té res a fer, per molt que s'ho pensés Albert Rivera. Espanya necessita un centre polític valent i independent de sectors mediàtics. Ho serà Ciutadans? El temps ho dirà.