I entre el constant degoteig de morts anònims amb què ens aclaparen cada dia els mitjans, en recordarem 3 que han traspassat durant aquesta crisi devastadora de la COVID-19.

En primer lloc esmentarem la trucada de l'Anna Maria, esposa del nostre vell amic Narcís Mateu Nierga, gran col·leccionista de les nostres pintures i tertulià mensual, per parlar de tot i més. També voldríem tenir un record per al marit de la nostra amiga Montserat Valentí, antiga mestra de l'Annexa, amb qui hem compartit tantes coses. Un altre il·lustre que ens ha deixat durant la pandèmia ha estat l'Emili Banchilleria, veí de la Força Vella on jugàvem de petits amb en Pere Joan Palahí (el pinturero), en Juanito Saura i tants altres que ja passem dels 70 anys. Esperem, companys, retrobar-nos per tal de poder-nos abraçar. A tots ells volem dedicar aquest article.

El que més hem trobat a faltar durant el confinament ha estat no poder-nos aturar per xerrar, no poder rebre vistes en el nostre estudi i no poder anar a les biblioteques, a dinar amb els amics i sobretot els divendres, les maratons filantròpiques i tiberis amb l'amic Carreras.

Com que no tenim mòbil ni ordinador, als vespres rebem moltes trucades d'amics. En una d'aquestes ens informen del drama de la restauradora Mònica, un cas típic dels petits negocis locals que si no treballen no cobren i a més han de mantenir la infraestructura i les despeses fixes. Un altre camarada de la Komintern ens fa a mans un article del liberal E. Juliana, gran divulgador, com els seus mestres Burke o Kaplan, de les raons d'estat de les classes dirigents politicoeconòmiques hispàniques. Va ser una de les primeres veus que va advocar per la unitat nacional i per uns pactes com els del 77. Alerta gent dels comuns, la campanya per foragitar-vos del Govern ja ha començat.

La tercera setmana de l'estat d'alarma, ja hi havia en el món prop de 4.000 milions de confinats. Estem malvivint com els antiherois de les grans novel·les de P. Dick o Kafka, passant per Orson Wells, esdevenim Joseph K. aclaparats pels mitjans que ens condicionen la llibertat i acceptem restar a casa tancats, terroritzats per les informacions de morts, infectats...

Convisc a casa amb el meu germà, convalescent d'una intervenció, fem de majordoms, cuiners... sortim a comprar i baixar les escombraries. La resta del dia, quan podem anar a l'estudi, llegim de forma pantagruèlica. Soc un lector impenitent, al qual li passen tots els mals quan arreplega un bon llibre. Subscric les paraules de Borges quan deia que, per ell, el paradís seria viure en una biblioteca, i més la nostra, que a banda de ser un lloc on llegir i escriure, també és un espai on puc pintar, xerrar, menjar i conspirar per fer la revolució mundial. Això és el que he fet sempre, des de la repressió del nacional catolicisme franquista, quan tothom estava acoquinat per la policia secreta, la brigada social, grisos... Després, amb el triomf del capitalisme neoliberal ens obligaren a consumir i darrerament amb el procés dels catalaneros neocarlistes, hem combatut el nacionalisme conservador petitburgès, sense oblidar les lluites feministes, pel canvi climàtic, l'immigració i les cícliques crisis econòmiques.

I ara, per si això no fos prou, ens ha vingut la pandèmia de la COVID, que ens vol confinats dins l'estat d'alarma, restringint més que mai la llibertat de moviment. Ens sembla una eternitat aquest confinament, dins la no-ciutat-presidi gironí-mundial. Sort que hem topat amb l'amo d'un bar conegut, que ens ha donat premsa de set setmanes que anava a llençar i hem pogut passar una bona estona llegint i retallant articles.

Amb tota la informació que recollim, farem un gran collage amb totes les reflexions que filòsofs, polítics i opinadors fan d'aquesta darrera gran crisi de civilització que representa la COVID-19, que ha fet surar contradiccions i problemes latents en el món de la sanitat, l'economia, la política i dels valors neocapitalistes.

Un cop més, els valors socials i espirituals quedaran marginats pels sagrats valors del desenvolupisme industrial, mercantilista, consumista, hedonista que comparteixen tant a orient com a occident. És per això que la gent que està perdent seguretats de feina i de consum ara es pregunta: i després de la pandèmia, què?

Italians i espanyols paren la mà i demanen als altres països d'Europa que paguin la festa en forma d'un nou pla Marshall. J. Ramoneda diu que tot evolucionarà cap a una mutació responsable de la governança global, un nou pacte social d'abast internacional que ens allunyi de nacionalismes, populismes i autoritarismes. Concidim amb Ramoneda que la gran amenaça per les llibertats ha estat el triomf planetari de la revolució neoliberal. Xina és el gran paradigma d'aquesta revolució que ha consagrat l'única llibertat, la de consumir.

L'escriptor coreà Chul Han, professor a Berlín, adverteix que anem cap a una societat tipus de capitalisme autoritari, on primarà la vigilància digital consentida, a la qual cada usuari donarà el «like». Slavoj Zizek, pensador eslovè neomarxista, diu que aquesta crisi suposarà la fi del capitalisme i el retorn a un consumisme idealitzat, a través de les lluites solidàries dels rebels de tots els països. D'entre els intel·lectuals espanyols, destacaríem Santi Alba Rico i el gironí resident a Madrid César Rendueles, que són grans crítics del que anomenen «apoteosi del virtual». Tots dos ens recorden que, malgrat tot, som humans susceptibles d'emmalaltir i morir a causa d'un misteriós virus que ens ha envaït.

Per això, tots comencem a dubtar d'un món fet de relacions virtuals i sospirem per recuperar el contacte físic amb els altres. És per aquesta raó que cridem que el món real ha mort, visca el món real! I malgrat que la realitat és que seguim sota l'estat d'alerta, no oblidem que sense solidaritat no hi ha Europa, ni progrés, ni civilització. És per això que és més urgent que mai reivindicar una nova governança internacional.