Comencen a córrer informacions sobre que l'aparició mariana de Puigdemont a Perpinyà va ser una bomba de raïm que va facilitar l'expansió del coronavirus a tot Catalunya i, de passada, a la ciutat francesa on la divinitat llacista es va aparèixer als fidels. Bé, ningú no ha dit que el camí al paradís estigui lliure de sacrificis, i segur que si els fidels haguessin sabut que posaven en perill la seva vida i la dels seus familiars per anar a veure com el Vivales es feia carn al seu davant, hi haurien anat igualment. La fe, i això se sap des de la foscor dels temps, és molt més important que la vida. Tant li fa que siguis davidià o llacista.

Com que no hi entenc de biologia, no sé si els virus tenen capacitat de raonament, però, si és així, el coronavirus deu agrair a l'expresident pròfug els esforços dedicats a la seva subsistència i propagació, potser fins i tot li enviarà un pernil com a signe d'amistat. M'imagino el virus, amb aquest color verdet amb què ens el pinten, fregant-se les mans en saber que tot d'avis i àvies catalans -el seu target és com el de l'Imserso, té debilitat per la tercera edat- eren cridats des de Waterloo a amuntegar-se en busos i compartir miasmes, estossecs i alè fins a arribar a Perpinyà, on es refregarien amb altres fidels i després tornarien al bus, per continuar l'orgia viral fins a ser dipositats a casa. Cap major motiu d'alegria per a un pobre virus, fins aleshores preocupat per com expandir-se?

Quan la portaveu Budó assegura que en una Catalunya independent hi hauria hagut menys morts, no es refereix a persones, sinó al virus, que hauria viscut sense problemes ni enemics en un paradís absolut, una mena de Dinamarca virològica del sud, gràcies a les trobades i aplecs que el Govern català -dirigit eficientment des de Waterloo- hauria organitzat per a major glòria de malalties infeccioses, llacisme a banda. De moment, fins que no arribi la Republiqueta, el pobre animaló s'ha d'acontentar d'esprémer geriàtrics, que no és poca cosa, però troba a faltar bufets lliures com el que li van muntar a Perpi­nyà.

No menteix el governet, quan assegura que la trobada amb el líder suprem de la secta no va ser un error. El Govern català, per definició, està exempt d'equivocar-se. Tot ho fa a consciència.