Aquesta crisi en afecta a tots. A gairebé cada casa hi ha una persona afecta per un ERTO, una finalització de contracte o una reducció de jornada. Per tant, aquest cop no és una crisi llunyana. Sí, ens afecta a tots però no al mateix nivell a tots els col·lectius. Ni tothom es recuperarà igual de ràpid.
Cada dia veiem als mitjans de comunicació professionals que han quedat oblidats i reclamen alguna solució. Casos complexes i cadascú amb les seves peculiaritats. Crisi com mai vista, diuen alguns experts. Doncs anem bé.
El col·lectiu de persones amb discapacitat encara recordem la de no fa gaires anys. Un col·lectiu que va ser dels primers en ser expulsats del mercat laboral. Davant d'aquest fet, les entitats del tercer sector vam haver de multiplicar-nos per poder atendre totes les persones que ens arribaven amb dificultats de primera necessitat. Van ser uns anys en què les retallades van afectar greument un sector de la població, incrementant les diferències i penalitzant el col·lectiu de persones amb discapacitat.
Fa 10 anys se'ns va dir que s'havia de salvar l'economia. Que el sistema bancari ens necessitava i que no podíem deixar caure el país. Fa una dècada, no es va deixar caure el país però sí va caure molta gent. Persones que no han pogut recuperar un nivell de vida digne o que els ha costat molt. A costa de retallades, les persones més vulnerables van anar caient més avall.
Al cap de tots aquests anys sembla que no hem après gaire la lliçó. Avui que la COVID-19 ha colpejat brutalment tot el món, ens diuen que hem de destinar tots els recursos a la sanitat. Oi tant que hem de vetllar per la sanitat! I sobretot per tot el personal sanitari i d'altres serveis que han treballat incansablement aquests dies. Hem de lluitar perquè no tornin a patir les retallades que han suportat durant tots aquests anys. Mai estarem prou agraïts per tot l'esforç que han fet i estan fent. Però aquesta factura no la podem tornar a pagar els mateixos, els més vulnerables.
Quan encara estem avaluant l'afectació de la COVID-19, tothom dona per fet una forta retallada en tots els programes. En polítiques actives d'ocupació es parla d'un 55% menys per part del Govern espanyol. Veurem com afecta els programes actuals i sobretot els dels propers mesos. Unes polítiques d'ocupació que no haurien de minvar sinó que s'hauria d'incrementar la partida per ajudar a trobar feina el màxim de persones. Caldrà veure quin pes té el col·lectiu de persones amb discapacitat i si som capaços de defensar els programes d'inserció laboral a l'empresa ordinària i també si defensem el treball protegit. No és que siguin molts milions d'euros però competim, perquè sí que és una competició, amb la formació, amb polítiques d'ocupació d'administracions locals, entre d'altres.
Veurem si les administracions públiques, especialment les locals, aposten per l'economia social. Tenen les eines per fer-ho i així ajudar les entitats socials i les persones més vulnerables.
S'acaba d'aprovar un pressupost a la Generalitat que és molt millor que les pròrrogues que teníem fins ara, però que tothom sap que ha nascut coix i que la realitat d'avui a Catalunya no és la de fa tres mesos quan s'estava negociant.
Les persones amb discapacitat podem demanar que no es retalli als de sempre, podem explicar que les entitats del tercer sector en aquest país han fet i fan molt bona feina i que si creiem en l'agenda 2030 ens queda molt de camí i no podem parar ara.
Però la societat també ha de creure-hi, ha de ser més justa, més inclusiva i on les diferències no siguin un hàndicap sinó un enriquiment com a societat.
Hem d'exigir a la classe política que les retallades no són la solució. Que sabem que el cop per la COVID-19 és fort, però que ens n'hem de sortir plegats. No ens perdonaríem tornar a fallar als més dèbils. No podem deixar a l'estacada milers de persones i tot el teixit associatiu que actua al llarg de tot el territori.
Aquests dies la gent ha demostrat una capacitat enorme ajudant-se els uns als altres i mostrant una gran empatia.
Aprofitem aquesta energia per fer un futur millor. Un futur en què tots tinguem cabuda. Un futur més just i inclusiu. Un futur optimista.
