13 de maig de 2020
13.05.2020
Diari de Girona

Els malsons

13.05.2020 | 06:00
Els malsons

Sigmund Freud ens ensenyà que els malsons, quan esdevenen angoixosos i paorosos, representen una amenaça tan atroç per al subjecte dorment que aquest desperta alterat amb la intenció d'esquinçar-lo comprometent-se a no seguir-lo somiant. A la nit som víctimes del nostre inconscient profund; el món no existeix i nosaltres no existim pel món. Retornem, explicava Freud, al claustre matern primigeni, confortable i segur, atès que les condicions objectives són les mateixes: foscor, el cos es manté tota la nit a una mateixa temperatura i el cos adopta una posició fetal, encongida, dormim sense els sentits externs operatius i amb l'absència absoluta d'estímuls extrínsecs.
L'autor de La interpretació dels somnis ens instruí que aquests opressius malsons venen de residus dolorosos de la infància o si el món oníric ha de suportar en la vigília una situació asfixiant, aclaparadora, com és el coronavirus, llavors l'inconscient puja al conscient aquesta depressió, aquest ofec emocional, fins a despertar-lo, per assossegar-nos i, si volem tornar a dormir, només ho farem amb somnis tranquil·litzadors.
Els insomnis i malsons catastrofistes han sigut un comú denominador entre els confinats i la ràdio ha fet programes especials per ajudar la gent que pateix insomnis i malsons. Si bé no es poden escollir els somnis hem de fer l'esforç de no creure'ls i, si n'apareix un d'esgarrifós, l'hem de fer fora aviat. La majoria de somnis que han explicat els entrevistats turmentosos i amb finals apocalíptics.
Ahir vaig somiar un somni horripilant. Conversava amb un amic escriptor assegut davant meu, mentre menjàvem en un hostal. Aviat vaig notar que l'escriptor no era un altre que jo mateix i em deia que recordés què va passar en el diluvi universal i com va anar tot.
No ho recordava exactament i l'escriptor va desgranar tota la història de Noè i llur família, que s'havien anat construint una arca espaiosa i soferta a fi de captivar una parella d'animals de cada espècie i farratge per alimentar-los durant un període temporal incert, però que seria llarg, i se salvarien del diluvi universal.
– El Déu de l'Antic Testament havia decidit castigar amb aigua la humanitat i convertir la terra en un oceà per negar tots els éssers animats: homes, rates, lleons, rèptils (dels peixos, crustacis i mol·luscs no se'n parla). Cau i net, un «reset» que diuen els informàtics.
– Ara el modern Déu en lloc d'aigua, que la malbaratà en el diluvi, ha preferit fer caure una ruixa de virus per tot el món. Emperò, abans d'escometre la solució final va buscar un Noè, l'home just i creient, entre els homes i va vacil·lar amb en Trump fins a l'extrem...
– En Trump? –vaig exclamar.
– Tu calla i escolta, et dic que Déu va hesitar una estona i no sabia si deixar que alcés una nau de l'espai i enviar-lo a la lluna, però quan en Trump li va dir que tot ho tenia sota control i als xinesos que els bombin, va desistir. No quedarà cap ésser humà viu. La terra retornarà al seu origen pristí i es convertirà en un desert.
Li he comentat que el filòsof Heràclit ho va preveure enunciant que el món va començar en el foc primigeni i acabaria en una gran conflagració universal... Aquesta bajanada no li interessà gens i ha marxat sense pagar el compte. No tornaré mai més en els somnis a anar a sopar amb mi mateix o amb un impostor que es fa passar per mi. M'he tornat a adormir i he somiat de nou.
Així doncs, quan, mig endormiscat, li anava per explicar a la Montserrat, la meva dona, la meva horrorosa fantasia onírica, ella s'ha anticipat per preguntar-me on havia anat ahir la nit perquè m'havia buscat i no m'havia trobat. M'ha dit que se'n va anar a dormir i que ha somiat que anava amb una amiga a sopar, m'havien vist en un restaurant amb un home que se m'assemblava molt i va voler saber què hi féiem allà menjant tan tranquils, quan tots els ciutadans s'escapaven espantats.
– Tota la ciutat fugia davant l'atac d'un exèrcit d'animalots ferotges, llagostes bípedes d'un metre d'alçada amb banyes al cap i un bec insaciable, que a la primera picada deixaven estabornida la gent i se'ls enduien. No sabem què el feien però augmentava inexplicablement la tropa faunística i arribarem a la conclusió que convertien les persones captivades en violentes llagostes. Tothom corria desesperat i amb la meva amiga pensàvem que no en sortiríem vives i ha sigut llavors que t'he vist discutint amb tu mateix en el restaurant, mentre tots els ciutadans marxàvem espantats per no ser presos per les llagostes assassines.
Mentre jo dormia li he dit a la Montserrat que si ha d'entrar en el meu somni per relatar aquestes històries cruels i inhumanes, tan bàrbares, que no ho faci mai més perquè no m'agraden gens. No m'agraden les llagostes.
Al matí quan esmorzàvem i li he repetit el que li havia dit en el somni i he insistit que si s'ha de ficar en els meus somnis sigui per motius agradables, ella m'ha assegurat que no m'entenia i no sabia de què li estava parlant. Al cap d'uns dies la Montserrat al matí em va preguntar per què volia anar a allotjar-nos a la Marededéu de la Salut de Terrades i no la del Món. A veure si ens posem d'acord. No sabia de què m'estava parlant.
– Dormia tranquil·la i somiava un somni bonic. Corria per un prat amb un caçapapallones agafant al vol flors voladores de colors i has aparegut i m'has dit que preparéssim les maletes que ens n'anàvem a refugiar-nos del virus al santuari de la Marededéu de la Salut perquè el nom de la Verge ens protegiria; m'has assegurat que eres amic del capellà, que ens donaria hostatge i menjar el temps necessari fins que la pandèmia remetís.
– I què m'has dit tu en el somni? -li he preguntat.
– Jo he preferit el santuari de la Marededéu del Món perquè té molt més bona vista. Mentre discutíem quin ens agradaria més m'he despertat.
Ànims i que tinguem sort!

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook