Ja fa més de 60 dies que el país es troba en una situació de semiparàlisi sense precedents. Un confinament obligat a causa d'una pandèmia que ha posat en risc la nostra salut i que té grans conseqüències socials i econòmiques, l'abast de les quals és impossible de predir. És l'hora d'avançar-se i actuar, perquè milers de ciutadans ja pateixen els efectes d'aquesta crisi. I cal fer-ho amb mesures per minimitzar l'impacte econòmic que incentivin la demanda i millorin l'oferta.

És imprescindible dotar de liquiditat empreses i autònoms, ajornant tributs, oferint noves línies de subvencions i ajuts directes a treballadors. Fer-ho és una de les claus per incentivar la demanda. La Generalitat, tot i l'enorme llosa del dèficit fiscal, ja va fer una moratòria tributària als inicis de la crisi però l'Estat recapta el 85% dels tributs a Catalunya i cal que ajorni tributs i cotitzacions sense interessos i mantingui els ERTOs.

La majoria d'administracions locals porten molts exercicis generant estalvi i reduint deute. Cal eliminar la regla de la despesa, alliberar romanents positius d'exercicis anteriors i que els recursos es destinin una part a acció social i l'altra a inversions que, junt amb el PUOSC, permetria incentivar la demanda sense generar deute.

La comissió europea treballa en un pla de recuperació, amb fons que caldria repartir en funció de l'afectació de la COVID o del percentatge de participació al PIB. A Calalunya les inversions haurien de ser sostenibles, millorar la productivitat, adaptar-se a la digitalització, atraure altres inversions privades, prioritzar energies renovables, adequar el sistema sanitari a les necessitats actuals i incentivar un turisme de qualitat per emprendre una nova etapa del sector al nostre país.

Per tal de millorar l'oferta, des de la Generalitat s'hauria d'apostar per la simplificació administrativa, amb lleis clares i penalitzacions que dissuadeixin els infractors i eliminin les traves a particulars i administracions; invertir en investigació, potenciant-la i afavorint-la fiscalment, també la que desenvolupen la universitat i centres de recerca afavorint la transferència del coneixement a les empreses; donar un nou impuls a la formació professional; aplicar tributs que facin internacionalitzar els costos de determinades activitats, com el turisme low cost o determinades indústries; regular els oligopolis en benefici del consumidor i millorar la formació continuada i ocupacional dels treballadors.

També calen noves mesures de política monetària expansiva, el Banc Central Europeu sembla que s'hi ha posat, deixa diners als bancs a interessos negatius, per exemple a veure si la banca ho trasllada als clients.

Totes aquestes polítiques potser no acabaran d'immediat amb la crisi, però sí que crearan més valor afegit, preparant-nos millor per quan vingui una altra crisi -que vindrà-, dotant els ciutadans de Catalunya de més oportunitats per guanyar-se la vida i de retruc treient pressió als serveis socials.