14 de maig de 2020
14.05.2020
Diari de Girona

Com ens organitzem per provocar el canvi que volem?

13.05.2020 | 23:39
Com ens organitzem per provocar el canvi que volem?

No descobrim la sopa d'all si diem que la nostra societat necessita canvis profunds per gestionar millor la terra, els ecosistemes, les ciutats o l'energia. Ni tampoc, que la crisi de la COVID-19 ha afegit pressió a aquesta necessitat de transformació. La qüestió és, com ho farem això? Com garantim que el canvi que volem succeeixi?

Un aspecte, dels molts que haurem de considerar, és el paper que jugarà en aquesta transformació la cooperació descentralitzada. Anem a pams. La cooperació descentralitzada és la realitzada o finançada per administracions subestatals, en el nostre cas, governs regionals, diputacions, mancomunitats, municipis i universitats. En alguns casos, aquestes administracions interactuen i col·laboren directament amb entitats de països en desenvolupament. En molts altres, transfereixen la capacitat d'acció a entitats del tercer sector, les ONGDs. La cooperació descentralitzada també es caracteritza per la manera de treballar. Aquest nivell d'organització implica i interpel·la de manera més directa la ciutadania i la seva participació i mobilització, té més proximitat a les realitats i problemàtiques que afecten la gent i crea solucions més específiques, eficients i ràpides. I això està quedant demostrat durant la pandèmia.

Són les organitzacions locals les que, enmig del vall de xifres de la crisi sanitària, estant visibilitzant i denunciant les situacions d'extrema vulnerabilitat que afloren. Són elles les que treballen de manera més directa per resoldre problemes urgents: repartint aliments a famílies que s'han quedat sense recursos o material escolar a alumnes sense accés a internet o donant suport legal a persones en situació d'indefensió per la manca de resposta de les institucions, per posar només uns exemples dels molts que cada dia veiem a casa nostra.

I a fora, a països con Bolívia, Iraq o Mali, són aquestes organitzacions les que estan promovent campanyes de prevenció contra el virus, portant aigua potable per garantir unes mínimes condicions d'higiene o reforçant els, en molts casos, precaris sistemes de salut. Està clar, doncs, que l'agilitat de les organitzacions locals, el seu coneixement del territori, proximitat amb les persones i xarxes de relacions, fan que les seves accions tinguin un impacte molt directe i positiu. A nivell més institucional i des de ja fa temps, les municipalitats cooperen per proveir serveis bàsics com aigua o sanejament. I en aquests temps de COVID, per exemple, estan compartint experiències i aprenent sobre la gestió de la crisi a través de xarxes de relacions existents.

S'evidencia doncs que la descentralització de la presa de decisions en base al principi de subsidiarietat, és positiva. I això també ho diu Nacions Unides, reconeixent el paper fonamental que juga la cooperació descentralitzada per avançar cap als objectius de desenvolupament sostenible (els ODSs) i ressaltant la necessitat d'integrar tots els nivells de governança, des de l'internacional fins al local. Així doncs, essent com és un actor clau en la creació d'un món més just, només cal assegurar que la cooperació descentralitzada tingui els recursos suficients per actuar. Parlem de diners doncs.

Malauradament, els darrers anys han estat la dècada perduda de la cooperació a Espanya, tant pel que fa a inversions, a la cua d'Europa de manera destacada, com per les oportunitats perdudes per millorar i transformar processos. La cooperació descentralitzada a l'Estat Espanyol s'ha reduït un 60%; les ajudes de les comunitats autònomes han passat de 465 milions d'euros en total el 2008 a 187 el 2017, i les dels governs locals de 149 a 58 milions en el mateix període. A Catalunya, el pressupost de l'Agència Catalana de Cooperació al Desenvolupament s'ha reduït de 62 a 17 milions entre el 2008 i el 2016. Aquest fet, en lloc de desesperar-nos, ens ha d'empènyer encara amb més força per exigir els canvis que volem. Per tal que la justícia social i climàtica siguin centrals en la societat post-crisi, les entitats a nivell regional i local han de jugar un paper rellevant. Llarga vida a la cooperació descentralitzada! I recursos.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook