L'Ajuntament de Girona cada vegada s'assembla més a un casino de nou-rics. L'alcaldessa i els seu minúscul govern -set de vint-i-set regidors- fan tot el possible per ingressar amb honors en el club dels Ximples, versió Norbert Bilbeny. Per exemple, quan en mig de la pandèmia que assota la ciutat es posen a gravar un vídeo per Sant Jordi on surten cantant l' Escriurem com si fossin Gene Kelly, Donald O'Connor i Debbie Reynols del musical Cantando bajo la lluvia, però en pla aficionats de pa sec. No en varen tenir prou amb el ridícul fet, que els regidors Carles Ribas, Lluís Martí, Marta Sureda i Núria Pi van repetir gala tot colpejant violentament les seves cordes vocals amb un tema d'en Miki Núñez. Van exhibir que són nens de casa bé i que tenen una cara que se la trepitgen. Cadascú amb el que la pega.

Pocs dies després, l'alcaldessa Madrenas va fer un tuit d'aquells que fan història: va afirmar que a l'Onyar s'havia trobat una escultura que «podria ser del segle XVIII o anterior». Diari de Girona va encarregar-se de desmuntar la histriònica escopinada: havia estat creada per Jordi Mitjà per fer una perfomance a la Sala del Cel. Marta Madrenas es va gronxar. Els historiadors Vicens Vives, Sobrequés i Mirambell es devien remoure en les seves tombes respectives. Madrenas no deixa de ser un ànec coix, en terminologia política, i es troba en un estat post mortem a l'alcaldia.

Ara ens munta un nou espectacle de circ per distreure'ns del pesat ballet que ens ofereix lletanies de pa sucat amb oli. Ven una suposada confrontació Secretaria-Intervenció de l'Ajuntament de Girona quan l'error és seu i només seu. Quesquesé se merdé?, es preguntaria La Trinca. Doncs una tifa de començament de curs polític: Haver aprofitat l'arribada de nous regidors per transferir competències del plenari a la comissió de govern callant pecaminosament que no era legal. En puritat, els va fotre, excepció del grup municipal del PSC, que és gat vell.

Ho va fer sense el preceptiu vot favorable de la majoria absoluta que marca la legislació catalana obviant-la per l'estatal de bases que no fixa quòrum. Un fet inconcebible tractant-se d'una independentista patanegra: per afavorir els seus interessos com a minoria minsa, va usar la legislació espanyola en comptes de la sorgida del Parlament de Catalunya. La Sívia Paneque i el PSC la té agafada amb les mans plenes de mules espanyolistes. Veurem què diran els d'ERC i els cupaires amb màscara carnavalada de Guanyem Girona, castrats d'antuvi per la prodigiosa mà del marquès de Waterloo, que va aturar un govern alternatiu i més sòlid. Feia bé el company articulista Francesc Francisco Busquets quan el dissabte passat ens recordava la distinció entre saber manar i ser un manaire. No parlava de la corporació presidida per Madrenas, però l'apunt li va com anell a la mà a la nostra alcaldessa.